La conca lacustre de l'Estany

ESTANYOLS DE SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

La Vall de Sant Miquel de Campmajor està situada al Pla de l’Estany, entre les serres de l’oest de l’Estany de Banyoles i la vall de Mieres, i s’hi pot accedir per la carretera de Banyoles a Mieres o Santa Pau. Compta amb uns 86 enfonsaments càrstics alguns dels quals esdevenen estanyols per l’acumulació de l’aigua de la pluja o per la pujada de l’aigua del freàtic, i alguns són sorgents temporàniament. Aquesta vall està localitzada a l’oest de l’Estany de Banyoles, en una plana agrícola enclotada enmig de diverses serres i muntanyes importants que pel seu relleu, clima i paisatge tenen un marcat caràcter garrotxí. Aquesta vall creuada per diverses rieres i torrents és una zona geològicament molt activa i constitueix l’àrea on es poden comptar més enfonsaments i on es produeixen de forma més habitual. El diàmetre resultant de l’enfonsament pot variar entre un centenar de metres i fins a poc menys de cinc, enmig de materials argilosos o margosos.
 

Els nivells piezomètrics (nivell de les aigües subterrànies) amidats en els sondeigs de la Vall de Sant Miquel de Campmajor se situen entre les cotes de 217 i 195 metres. D’aquesta manera s’observa un funcionament intermitent de les surgències ja que quasi totes elles es troben a una alçada mitjana de 200 metres sobre el nivell del mar. Els estanyols actius o sorgents són aquells situats per sota la cota de 205 metres, i aquells relictes es situen entre els 260 i 280 m. o superiors. Destaquen l’estany de les Tres Creus, l’estanyol d’en Coromina, l’estanyol del la Balca, els estanyols Negres i els de la Guardia, la majoria d’aigües temporànies, tot i que algun guarda aigua tot l’any. La majoria d’aquests estanyols o enfonsaments estan enmig de camps de conreu i dins a propietats privades pel que la seva visita no es possible sense el permís dels propietaris, i no es recomanable la seva visita sense guia