La conca lacustre de l'Estany

ELS RECS I els HORTS DE BANYOLES

Els recs són el desguàs artificial de l’Estany de Banyoles que condueixen l’aigua cap a la riera Canaleta per formar el riu Terri, afluent del Ter. Inicialment els recs els van construir a partir del segle IX els monjos del Monestir de Banyoles per proveir-se d’aigua i per assecar les zones d’aiguamolls i crear terrenys de conreu. Són cinc els recs principals, de nord a sud, el rec de ca n’Hort, el rec d’en Teixidor, el rec de la Figuera d’en Xó, el rec Major i el rec de Guèmol. Entremig encara quedaria el rec dels Xucladors, però que aquest té un recorregut molt curt, acabat en un fenent o xuclador on l’aigua es perd al subsòl.
 

Molts d’aquests recs portaven inicialment aigua per a regar, per a netejar-se i veure, pescar i banyar-se, però posteriorment van servir per al desenvolupament de la indústria dels molins fariners, drapers, paperers, farga d’aram, tints, curtits, etc. i més endavant van servir de sistema de clavegueram de la ciutat de Banyoles convertint-se en un cau de porqueria i contaminació. Actualment, sanejats en gran part, els recs discorren soterrats, canalitzats en travertí, o encimentats, alguns descoberts en patis interiors, altres entremig de zones d’hortes, alguns enjardinats o en parcs urbans, i dividint-se en recs i ramals acaben teixint un tramat dens i complex que porta l’aigua d’un costat a l’altre de Banyoles a Mata, des del nord a sud, i des de l’est a l’oest, fins a desembocar progressivament al riu Terri.
 

Amb el temps aquestes vies verdes han estat ocupades pel creixement urbanístic i s’han canalitzat en extrem, però encara hi ha trams que poden tenir una funcionalitat ecològica molt important. D’una banda serveixen per connectar un curs natural com el riu Terri amb l’Estany de Banyoles. Per aquests recs han circulat peixos, ocells aquàtics i fins i tot la llúdriga, pel que no cal oblidar la seva utilitat connectiva i ecològica. A més en alguns trams de cabal important, corrent dens, aigües netes, i zones tranquil·les poden arribar a mantenir poblaments d’animals i plantes interessants. D’aquesta manera son molt importants els 100 primers metres de recs a partir que surten de l’Estany fins a travessar el passeig/carrer de la Sardana, on mantenen poblaments importants de vegetació helofítica, jonqueres de jonc boval, canyissars i balcars. A més en alguns trams es formen veritables prats de vegetació submergida de milfulles, caràcies i espigues d’aigua (Potamogeton sp.). A la sorra d’aquests recs, els de principal cabal, hi ha espècies d’interès com les nàiades o bivalves d’aigua dolça, una mena de musclos de color marró del generes Anodonta sp. i Unio sp. També hi ha peixos autòctons com la bavosa de riu o l’anguila, tot i que els més abundants són el black bass, el peix sol, el llopet de riu, la gambúsia i la carpa, que utilitza els recs com a zona de fresa o posta d’ous en la reproducció. Malauradament, aquestes espècies exòtiques, juntament amb l’abundant cranc roig americà, fan que hagin desaparegut gran part dels amfibis que antigament voltaven pels recs de Banyoles. Encara però podem trobar algun tòtil, granotes verdes, gripau corredors o granotes pintades, i fins i tot alguna inofensiva serp d’aigua. A l‘hivern es poden veure blauets creuant la ciutat a través dels recs, i algunes parelles d’ànecs collverds i polles d’aigua crien en solars abandonats, o erms al costat dels recs. Fins i tot la llúdriga s’ha detectat menjant crancs en trams de recs urbans, o el també abundant i confiat visó americà, que una vegada es va instal·lar als recs del claustre del Monestir de Banyoles.


Els horts que es mantenen a l’entorn d’alguns d’aquests recs i ramals amb aigua són uns espais periurbans i urbans d’elevat interès. No només responen a un interès social, aquell que recomana consumir productes locals i de proximitat, promotor de l’hort ecològic, amb una funció social al donar activitat a jubilats i gent amb problemes socials, o amb pocs recursos, sinó que acaben també formant part del paisatge de la ciutat. Són un element característic de la ciutat, amb un valor etnològic immens i amb una funció ecològica innegable.


Finalment hem de recordar que no tot son flors i violes doncs encara es produeixen abocaments puntuals als recs o encara hi ha connexions derivades de rentadores i elements que poden contaminar l’aigua, costums antics mal arrelats com el de netejar les restes de l’hort i abocar els residus al mateix rec per part dels hortolans, i altres mals hàbits que s’haurien de regular. Un altre problema greu és la manca d’aigua a l’estiu. L’augment de les explotacions d’aigua, la sequera i el canvi climàtic poden fer baixar el nivell dels recs fins a valors ínfims. De fet l’any 2007 va ser el primer en que es van gairebé assecar els recs principals i no baixava aigua en alguns d’ells. A més, la mala coordinació i la gestió del sistema de recs per part dels nous usuaris dels horts (nous jubilats, gent nou vinguda, etc.) pot provocar assecaments de trams de recs que afectin negativament a la fauna i flora dels mateixos i discussions entre els regants. No obstant, incorporar la conservació del recs en el discurs de la ciutat i promoure la seva integració sostenible en el planejament urbanístic de la ciutat de Banyoles és un repte que cal afrontar amb il·lusió.