El Museu Arqueològic de Banyoles es troba en plena fase d'obres de remodelació seguint el Projecte de Rehabilitació i Ampliació del Museu Arqueològic de Banyoles i Comarca que actua sobre els edificis que el conformen: la Pia Almoina, Can Fornells, Can Paulí i Can Xueta. Aquestes obres es deuen a un projecte museològic redactat el 2006 i a un avantprojecte arquitectònic que des de 2009 es va acomplint en diferents fases.
A finals de l'any passat s'inicià una nova fase, que aviat es donarà per finalitzada. Aquesta, actua a la zona del jardí del museu, a tocar la muralla, i és finançada per l'Ajuntament de Banyoles i la Diputació de Girona. Consisteix en la construcció d'un cos que suposarà la nova entrada del museu on també s'hi localitzaran els nous lavabos.
En aquesta fase s'hi va realitzar un seguiment arqueològic, ja que s'hi havia de dur a terme uns rebaixos. Durant aquests treballs es documentaren diferents murs d'època moderna i una canalització que situem a cavall de l'edat mitjana i l'època moderna. Per altra banda, després de netejar el mur cobert d'heures que separa el jardí de la finca veïna situada més a est, s'hi va localitzar una fornícula amb restes de pintura.
Sabem per les fonts, que en aquesta fornícula s'hi dipositava la figura d'un sant apostòlic, Sant Josep. Tot i no saber del cert els seus orígens, sabem que formava part del pati de l'Antic Hospital de Banyoles (que almenys funcionava durant el segle XVIII). Tot i el seu enderrocament després de la Guerra Civil, la capelleta s'ha mantingut gairebé intacta.
La fornícula va ser venerada per les Germanes de Sant Josep que es varen instal·lar a l'Antic Hospital l'any 1880, per ordre de l'alcalde Martirià Morgat, a causa de la falta d'assistència que s'observava a la institució. Conegudes com a les "Hermanas Josefinas", tenien la benèfica tasca de la vetlla i la cura dels malalts. La seva subsistència es basava en les almoines que el mateix poble donava en mostra d'agraïment per a la seva tasca apostòlica-sanitària de cuidar des dels més rics als més
pobres, tant a l'hospital com a domicili. Ens consta també, en el Dietari de Pere Alsius, que durant l'epidèmia de còlera de 1885, que comportà desenes de morts, les germanes vetllaren a bona part de la població.
L'entrada de l'hospital estava situada en un carreró que sortia del capdavall del Carrer Major, on en un rètol s'hi senyalitzava "Santo Hospital". La façana de l'edifici tenia dues portes, la principal i d'accés a la capelleta, i una altra que donava accés al dipòsit de cadàvers. El local era senzill i pobre, amb dues sales per a malalts i 10 llits.
En la fornícula s'hi observa un desgast en el temps però conserva restes de pintura en la part interior on s'hi torben pintades estrelles que representen el firmament celestial. La fornícula, situada en la paret de travertí, i folrada de morter, fa 34 cm d'amplada, 41 cm d'alçada i 23 cm de profunditat.
Amb la col·laboració de Xavier Palomares, estudiant en pràctiques.