A principis d’any es va signar un conveni entre el Bisbat i l’Ajuntament de Banyoles en el qual se cedeix la gestió del Monestir de Sant Esteve al consistori durant un període de 25 anys. La gestió del conjunt del monestir, els béns mobles i immobles, la duu a terme el Museu Arqueològic de Banyoles. 

Per la festa de Sant Martirià s’inaugurà una nova proposta museogràfica del conjunt monàstic impulsada des del museu. A l’exterior de l’església s’hi situa un nou plafó indicatiu que situa al visitant dins el centre històric de la vila. Repartits pel conjunt s’hi troben plafons informatius que expliquen l’església, el claustre i l’arxiu comarcal. La sala de l’arqueta, habilitada des de l’any passat per a realitzar-hi visites, també compta amb una nova museografia. Diferents plafons expliquen què és l’arqueta, com se situa l’arqueta dins l’orfebreria medieval catalana, com va ser el seu robatori i la seva restauració final.

L’arqueta no es troba sola en aquesta sala sinó que es troba acompanyada d’un reliquiari de Sant Martirià. Es tracta d’un bust-reliquiari de fusta i argent d’època barroca format per tres parts: peanya, bust i mitra. La peanya i el bust es troben units per cargols metàl·lics mentre que la mitra es troba subjecta al bust mitjançant passadors de fusta. El bust està fabricat a motlle mentre que la peanya i la mitra estan formades per planxes d’argent treballades. El seu rostre, imberbe, és pintat i la mitra presenta aplics metàl·lics amb incrustacions de pedres, vidre i perles.

El bust, a la zona del pit, conté un petit receptacle amb relíquies del sant. Es tracta segurament d’un fragment del crani. En el seu interior s’hi troba també una inscripció manuscrita amb el nom del sant Martirianus.

Lluís G. Constans va transcriure una nota on es constava que el 1604 s’havia acabat de fer el reliquiari. Tant en el bust com a la peanya, s’hi troben marques de l’argenter de Barcelona. Sabem pels documents i fotografies antigues que el bust-reliquiari també sortia en processó durant les cerimònies.

Es tracta d’una peça d’orfebreria de gran valor artístic i de gran qualitat tècnica, per això s’ha decidit exposar-lo juntament amb l’arqueta de Sant Martirià. Abans però, se li ha fet un tractament de conservació i restauració que ha consistit en la neteja superficial de la peça, la recol·locació d’alguns elements metàl·lics deformats de la peanya i se li ha aplicat un tractament de desinsectació.