El Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà

Serinyà és un dels pobles més il·lustres de l’arqueologia catalana. El 1866 el frare caputxí Josep Catà va descobrir la Bora Gran d’en Carreras, que va convertir-se en el primer jaciment paleolític conegut a Catalunya. Només uns anys més tard, el 1881, Édouard Harlé i Pere Alsius hi van portar a terme excavacions, que foren represes el 1907 per Josep Bosoms, fill del mestre del poble, que exhibia les peces recuperades en un petit museu a casa seva.

 

El 1943 els prestigiosos arqueòlegs Lluís Pericot i Joan Maluquer emprengueren l’excavació de la cova dels Encantats i Petita dels Encantats de Serinyà. És, tanmateix, a partir del 1944 quan començà l’activitat arqueològica al paratge del Reclau (Serinyà), amb l’inici de l’excavació de Josep M. Corominas a la cova del Reclau Viver. S’encetava així una etapa d’intensa activitat, que prosseguiria a partir del 1975 amb l’inici de les excavacions modernes a l’Arbreda i a la resta de coves del Reclau (Cau del Roure, Mollet-I, Mollet-III, Reclau Viver, Pau i Arbreda II).

 

El conjunt de jaciments prehistòrics de Serinyà han esdevingut peces clau per a l’estudi del paleolític mitjà i superior de la península Ibèrica, amb ocupacions relacionades amb grups preneandertals, fa uns 250.000 anys, neandertals (80.000 – 35.000 aC) i finalment amb l’arribada de l’humà modern (homo sapiens). La inauguració, l’any 1997, del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, gestionat pel Consell Comarcal del Pla de l’Estany, permet als visitants conèixer com vivien els primers habitants de la comarca.

 

COM ARRIBAR-HI

El Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà està situat un km al sud-est del municipi de Serinyà. Des de Banyoles s’hi pot arribar prenent la carretera C-66 en direcció Besalú.

 


INFORMACIÓ I RESERVES

Per saber-ne més adreceu-vos a la seu del parc o a la seva Web: http//:www.plaestany.cat
Telèfon: 972 59 33 10
Fax: 972 59 31 75
A/e: coves.serinya@plaestany.cat

Sabies que...

A la cova de Mollet es va trobar un queixal que, a dia d'avui, és la resta humana més antiga de Catalunya (215.000 anys)?