Normalment coneixem l’època romana per les seves grans construccions. Tots tenim al cap una imatge del majestuós Col·loseu. Tots sabem de la magnitud dels aqüeductes. Excepte els més joves, tots recordem com d’imponent era l’hipòdrom a la pel·lícula Ben-hur. Però l’antiga cultura llatina destaca per moltes més coses que la magnitud de la seva arquitectura. De fet, en les seves vivendes particulars també és possible comprovar el seu gran nivell tecnològic. Per assegurar-nos-en hem visitat la vil·la romana més ben estudiada de Catalunya. Això ens porta no molt lluny de casa, concretament a 4 quilòmetres del centre de Banyoles. En efecte, estic parlant de la Vil·la Romana de Vilauba.

 

La vil·la va ser descoberta de forma casual l’any 1932, durant la construcció de la carretera que va de Banyoles a Pujarnol. Fa uns anys es va aconseguir desviar aquesta, donant més espai d’excavació als arqueòlegs que hi treballaven. La desviació ha resultat molt profitosa en poc temps: als més de 2000m2 ja excavats hi podem sumar ara tota una zona nova, que restava amagada sota l’asfalt de l’antiga carretera. Aquest descobriment ha resultat ser el que aquells romans feien servir d’abocador. Com a tal, s’han trobat en unes poques setmanes més de 300 fragments de ceràmica de diversos tipus, que van des de gots i plats fins a grans dolia i tines per guardar l’oli. Les peces extretes es separen en diferents nivells d’elaboració, segons quin membre de la vil·la en fos el seu usuari. Els esclaus i treballadors feien servir peces senzilles i fàcils de fabricar, mentre que les figures importants de la casa només acceptaven ceràmica de la millor qualitat, amb complexos i atapeïts gravats fets a mà o a motlle.

 

El més sorprenent, tanmateix, és que Vilauba no només s’explica; també s’ensenya. Des del 10 de març del passat any 2018, el complex arqueològic compta amb unes tauletes a través de les quals es pot observar una projecció en tres dimensions de com era la vil·la en el seu estat d’esplendor. D’aquesta manera, hom pot observar de forma simultània com han canviat les coses en els quasi 2000 anys d’història que té. Una recreació en temps real, recolzada pels coneixements de tots els arqueòlegs que han posat (en aquest cas, extret) un granet de sorra.

 

Joshua Viladomat