Els treballs d’excavació arqueològica realitzats a la vil·la de romana de Vilauba (Camós, Pla de l’Estany) durant els darrers tres anys han permès descobrir un important conjunt d’hàbitat dels segles VI i VII dC. La intervenció, portada a terme en tres fases successives entre els anys 2007-2009, s’incloïa dins el vigent conveni de col·laboració entre les institucions copropietàries del jaciment -els ajuntaments de Banyoles, Camós, Porqueres i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles- i la Diputació de Girona.
Els treballs de camp, de prop de sis mesos de durada repartits entre els anys 2007 i 2009, suposen un avenç capital en el coneixement de la darrera fase d’ocupació de la vil·la i, de retruc, també per a l’estudi del procés de transformació que pateix el món rural al nord-est de la península ibèrica durant els segles VI i VII dC.
Els resultats aconseguits, encara que preliminars, demostren que l’ocupació d’aquesta etapa era molt més important i intensa del que hom podia imaginar fins ara. Les restes de parets i altres estructures descobertes, en un bon estat de conservació, mostren una gran edificació integrada per tres unitats domèstiques o familiars clarament diferenciades i independents i que segueixen unes pautes molt similars. Cadascuna d’elles es composa d’un espai destinat a vivenda, d’un pati i d’un àmbit annexa. La presència de sengles llars en algunes de les estances, delimitades per un cercle de pedres clavades al subsòl i amb senyals de foc a l’interior, ha fet possible identificar amb claredat els espais d’ús residencial.
Les característiques constructives de les edificacions, modestes i senzilles, amb murs fets de pedres unides amb fang, amb el paviment d’argila i probablement amb una coberta de tipus vegetal, juntament amb les reduïdes dimensions de l’àrea d’habitatge, d’entorn als 30 metres quadrats, fan pensar en tres petits grups familiars que s’encarregaven del conreu i explotació de les terres del voltant. La descoberta de diverses dependències agrícoles durant les campanyes inicials d’excavació de Vilauba, els anys 80, i pertanyents a la mateixa fase del jaciment, com ara una premsa d’oli i diversos dipòsits, fan pensar que les instal·lacions productives podrien ser d’ús comú als habitatges ara exhumats.
Tot el nucli d’hàbitat es trobava cobert per un impressionant nivell de pedres que assenyalava la fi de l’edificació. L’excavació d’aquest estrat d’enderroc i dels nivells inferiors va permetre recuperar alguns objectes de ferro (ganivets, falçs, esquellots, etc.), diverses monedes i, sobretot, fragments de peces de terrissa que, una vegada estudiats, ens ajudaran a conèixer la cultura material dels seus habitants, a establir la funció dels espais i a fixar la cronologia de l’abandonament final que, segons tots els indicis, es va produir entrat el segle VII dC.
La descoberta d’aquest nucli d’hàbitat permet relacionar d’una manera encara més clara el topònim Villa Alba, documentat al segle X, amb el fundus de l’antiga vil·la romana i confirma que Vilauba és un dels pocs exemples coneguts a Catalunya on es possible estudiar l’evolució del món rural d’ençà els inicis de la romanització i fins a les acaballes del Món Antic i el pas a l’època alt-medieval.