Ara fa just un any es van posar en contacte amb el Museu Arqueològic de Banyoles, els responsables del centre Paläon -Centre d’investigació i experiència llances de Schöningen (Alemanya, Baixa Saxònia)- per a demanar la cessió temporal de determinats exemplars de felí amb dents de sabre, Homotherium Latidens, que formen part de la col·lecció del museu, per a complementar una exposició temporal dedicada a El caçador de l'edat de gel -felí amb dents de sabre- el perill mortal.

Els exemplars procedeixen del jaciment paleontològic d’Incarcal (Crespià) del període Quaternari inferior (1,3-0,75 milions d’anys). Les restes es troben entre els sediments dels embuts o dolines que se’ls atribueix un origen càrstic, i entre aquests sediments s’hi ha trobat reses fòssils de grans vertebrats, herbívors i carnívors, però també restes fòssils de fruits, invertebrats, peixos, amfibis, rèptils i ocells. Entre els carnívors es troben restes de felí amb dents de sabre, entre els ossos recuperats, destaquen quatre cranis, cinc mandíbules, vertebres i extremitats. El conjunt és dels més important d’aquesta espècie a la Península Ibèrica i a Europa.

A Schöningen s’hi fan excavacions des dels anys 90s i el jaciment és reconegut per a la descoberta d’eines de fusta d’ara fa 300.000 anys, entre les quals 9 llances i 1 javelina. Es tracta de les armes més antigues que mai s’han descobert i es relacionen amb l’home de Heidelberg. S’hi ha trobat restes de fins a 20/25 cavalls esquarterats i restes de felins amb dents de sabre amb evidències de violència humana.

L’exposició, que s’inaugura el divendres 14 d’abril, és fruit d’una col·laboració entre el Servei Estatal de Patrimoni Cultural de la Baixa Saxònia, la Universitat de Tübingen i el Museu Estatal de Prehistòria de la Saxònia-Anhalt. I a banda de les restes recuperades al jaciment de Schöningen, es compta amb diferents exemplars internacionals, originals i rèpliques, del Museu d’Història Natural de Londres, del Museu de Manchester, de la Universitat de Texas, del Museu Nacional de Kenya, del Museu d’Història Natural de Rotterdam així com també exemplars d’Atapuerca.  

Des del Museu Arqueològic de Banyoles s’ha cedit temporalment un fragment de mandíbula inferior, una dent canina i una dent inferior, originals, i una còpia del crani de felí amb dents de sabre que es troba la sala de paleontologia del museu. Per a poder dur a terme aquesta cessió temporal es va engegar un llarg procés burocràtic ja que es necessitava un permís d’exportació temporal signat pel director general del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports. Un cop rebuda la petició, es va fer un informe favorable des del museu, es va aprovar per Junta de Govern Local i es va fer la petició a la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya. Una vegada rebuda l’assegurança de les peces, el document anomenat Facilities Report –document on es descriuen les condicions de les instal·lacions de la sala d’exposicions temporals- i l’itinerari del transport, es va obtenir el permís d’exportació temporal de Patrimoni històric espanyol. El trasllat de les peces es va fer en avió i personal del museu va custodiar-ne el transport, aquesta es una manera corrent d’assegurar-se que les peces arriben correctament al seu destí i que es dipositen correctament a la vitrina de l’exposició.