Les vores de l’Estany de Banyoles han estat altament humanitzades des d’antic. La ciutat ha crescut cap a l’Estany des del segle IX, tot assecant els aiguamolls mitjançant la construcció d’uns recs i la posterior urbanització dels mateixos. Es en un d’aquests moments que en l’enjardinament del rec de Guèmol es planta un pollancre o pollangre (Populus sp.) que amb els anys esdevindrà un arbre de grans dimensions.

No és un arbre gaire vell, però tan prop de l’aigua del rec i a recer del vent com està ha crescut molt ràpid. Fins ara ha forjat una enorme soca que mesura 5,80 metres de circumferència, l’altura és de 21 i el diàmetre de la capçada de 15. Fa cap a un centenar d’anys que en aquestes ribes es varen obrir vials que acostaven més la ciutat a l’estany. D’aquesta manera el pollancre nasqué en un espai que cada vegada ha anat essent més urbà.

Al seu costat hi ha la zona del “Cisne” i l’antiga Discoteca “U” actualment sense activitat. L’espai havia estat un punt neuràlgic de la festa banyolina i les terrasses del bar haurien estat ocupades de persones que gaudien de l’ombra del pollancre.