Les Muntanyes de Rocacorba formen una serra situada en els municipis de Mieres (Garrotxa), Canet d’Adri (Gironès) i Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany). La serra està formada pel cim de Rocacorba i un conjunt de puigs propers isolats, amb una alçada màxima de 994 m. Estan protegides com a Espai d’Interès Natural per la Generalitat de Catalunya. Rocacorba és un cim conegut per les antenes de telecomunicacions que hi ha instal·lades, però també és un indret únic on s’hi alça un santuari marià amb vistes privilegiades.

L'espai de Rocacorba representa els límits vers el sud del Sistema Transversal amb les planes del Gironès i del Pla de l'Estany, recollint una notable diversitat de sistemes naturals d'una regió i de l'altra. Els relleus abruptes i escarpats de la serra provenen de l'erosió diferencial de materials geològics eocènics, amb alternança de gresos i margues. Les característiques del relleu determinen una alternança dels paisatges vegetals mediterranis (alzinars de muntanya) i dels boscos centreuropeus humits que troben una posició extrema en aquest espai (fagedes, rouredes, avellanedes). Aquests espais constitueixen un refugi per a moltes espècies dels ambients memorals que desapareixen ràpidament a terres properes.

Les fagedes es localitzen a l'obaga de la Serra de Portelles, al sud de la vall de Sant Miquel de Campmajor, entre els 500 i els 800 m., on la poca insolació, la inversió tèrmica de la vall i una humitat atmosfèrica elevada, sobretot a l’estiu, compensen la tendència mediterrània del clima. El tipus de fageda que s’hi troba és la fageda amb boix (Buxo-fagetum), on el boix (Buxus sempervirens) és un arbust dominant, i la fageda amb el·lèbor verd (Helleboro-Fagetum). Les fagedes generen un paisatge singular i únic, donada la seva presència en un espai de relativament poca alçada i a no massa distància en línia recta del mar. El cim de Golany situat sobre la fageda permet gaudir d’unes panoràmiques singulars de la vall de Campmajor. La gran diversitat d'ecosistemes acull una bona mostra dels poblaments faunístics de la muntanya mitjana com ara genetes, guilles, teixons, i gorjablancs.