El riu Fluvià neix al terme municipal de Falgars del Camp, a la Garrotxa, sota el Collsacabra, i desemboca al mar Mediterrani a Sant Pere Pescador. És un dels rius més ben conservats de Catalunya, doncs no té construït cap gran embassament, i circula per diversos espais naturals, tant pel Parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa, com al Parc dels Aiguamolls de l’Empordà. Un cop ha rebut les aigües del Ser al Pla de l’Estany circula a través d'uns congosts excavats per l'acció de l'aigua deixant veure la composició del terreny format per conglomerats de còdols i graves, clarament visibles al cingle on s'alça l'interessant ermita de Sant Miquel de la Roca, prop del jaciment ibèric del Portell. Al Pla de l’Estany el riu Fluvià passa encaixonat entre turons i petites planes agrícoles, dibuixant meandres suaus, deixant al descobert petits penya-segats i amb algunes illetes i zones amb codolars. Al llarg del seu recorregut recull les aigües de molts petits rierols i del riu Ser, que aporta un bon cabal d’aigua.

A la comarca el Fluvià manté un dels trams més naturalitzats i bonics d’un riu a Catalunya, només cal buscar aquells racons preciosos per a poder-la gaudir. Des del camí de les rescloses, fins al meandre d’Orfes, el riu baixa elegant i tranquil entre boscos i petits nuclis rurals, lluny de grans ciutats i de la contaminació. Només alguna extracció d’àrids i granges de porcs, distreuen del paisatge general on predomina el blau de l’aigua i el verd del bosc de ribera. A ningú escapa que el paisatge del tram mig del riu Fluvià que circula entre petits poblets com Esponellà, Vilert, Orfes, Parets d’Empordà,... té un encant especial, formant part del que Josep Pla anomenava el “Terraprim d’Empordà”.