L’església de Santa Maria es troba al “cap de l’estany”, segons l’antiga documentació. Es troba acompanyada del Mas Castell, del comunidor i de la rectoria. Les primeres notícies que es tenen daten del 906 quan Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses, i filla del Comte Guifré el Pilós, rebia la confirmació del lloc de “Sanctae Mariae... in Porcarias... in Bisuldunense”. Al 957 Ademar va fer una donació al monestir de Sant Esteve de Banyoles i es parla del lloc “Porcharias”.

L’edifici que avui es conserva és fruit de l’acte de consagració que es va fer l’any 1182 en el qual es substituí l’edifici anterior per un de nou. Aquest edifici romànic sofrirà molt poques transformacions, només destaca el campanar afegit durant el segle XVIII-XIX.

Es tracta d’una església romànica d’una nau amb un absis semicircular i coberta de volta de canó. La portalada consta de tres arcs de ferradura en degradació i una cornisa volada sostinguda per mènsules motllurades. Els dos arcs interiors descansen sobre dues columnes llises rematades amb dos capitells molt decorats amb motius vegetals i animals. El campanar en origen era de planta quadrada, i rere el nou campanar es conserva l’espadanya romànica. A cada banda de la nau es troben quatre finestres de dobles esqueixada amb arc adovellat. En els murs laterals s’observen diferències de parament en la mida dels carreus de travertí de les Estunes. El presbiteri és separat per un arc triomfal però en origen era de ferradura. És suportat per dues columnes de sorrenca amb capitells esculpits amb figures d’atlans (figures mitològiques, per tant paganes, que sostenien l’Olimp) i fulles de tradició moresca. L’absis és trilobulat amb tres absidioles de planta semicircular.

A l’esquerra de l’església es troba el comunidor. Aquest és de planta quadrada amb cobertes als quatre vents coronada per una creu de metall. La coberta se sustenta damunt de 4 pilars de pedra. Al centre hi ha una taula formada per 4 lloses de travertí. Aquest temple servia per a beneir el terme, demanar protecció contra les tempestes i fer fora els mals esperits. Se li dóna una cronologia dels segle XVII-XVIII aproximadament.
 

Bibliografia

D. A. El patrimoni del Pla de l’Estany. Inventari històric i arquitectònic de la comarca. Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Banyoles. 2005

D. A. Catalunya Romànica. El Gironès, La Selva, El Pla de l’Estany, V. Enciclopèdia Catalana, 1991.