Església d’origen romànic d’una sola nau de planta rectangular i absis semicircular al mur de llevant. Al mur de tramuntana hi ha adossat un cos dividit en tres àmbits corresponents a la sagristia, la capella lateral i l’accés a la torre campanar, aquest en origen era d’espedanya i ara és de planta quadrada. La façana, restaurada, té una porta d’arc de mig punt amb dovelles i un rosetó. De la porta original conserva elements de forja com un cap de lleó. A l’exterior de l’absis i al mur de migdia hi ha finestres de doble esqueixada. Els murs són de pedra sorrenca ben treballats i disposats de forma regular. L’interior de la nau és però arrebossada.
El lloc de Pujarnol es troba citat per primera vegada al 1017 en una butlla papal de Benet VII com a “Podio Arnulphi” o “Puigarnolf”. L’any 1248 es consagra l’església dedicada a Sant Cebrià.
Bibliografia
D. A. El patrimoni del Pla de l’Estany. Inventari històric i arquitectònic de la comarca. Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Banyoles. 2005
D. A. Catalunya Romànica. El Gironès, La Selva, El Pla de l’Estany, V. Enciclopèdia Catalana, 1991.
Per arribar a l’església cal prendre la carretera que mena a Pujarnol i a Rocacorba, que es troba a l’inici de la carretera que uneix Banyoles i Olot per Mieres i Santa Pau. Transcorreguts 5 quilòmetres arribem al peu de l’església.