El castell es troba a dia d’avui en ruïnes. Però al llarg de la seva visita es poden diferenciar els diferents espais que en conformaven la seva estructura. S’hi entreveuen dos, o fins i tot potser 3, recintes emmurallats. La banda nord-est, la part més alta del castell, sembla ser la part més antiga dels castell. S’hi troba una torre de planta quadrada que ha estat recentment excavada i restaurada. En l’excavació s’hi trobà el seu paviment de còdols i les restes de la porta d’accés. A la part alta del castell s’hi distingeixen diferents àmbits. Una altra torre es troba a la part baixa, aquesta és de planta semicircular i conserva una espitllera de tir. Un pontet salva l’accés ja que rodejant el castell s’hi troba un fossat. En la banda de tramuntana es ressegueix el pany de muralla i en la banda de migdia, aquesta té espitlleres per a les armes de foc, fet que fan pensar en un orígens més moderns d’aquest tram. A l’interior del castell s’hi troba una cisterna que assegurava d’aigua al castell.

Els documents diuen que dins el castell es trobava una capella dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança.

Els documents constaten l’existència d’una torre o força propietat de la família Creixell. Al segle XII, però, la jurisdicció passà a mans de la família Palera. Guillem de Palera, a mitjans dels segle XIII va reedificar el castell amb la llicència del rei Jaume I el Conqueridor. El 1377 el rei Pere el Cerimoniós va vendre el castell al seu metge Guillem de Colltaller que erigí un castell termenat. El castell va passar a ser la propietat de moltes famílies nobles al llarg dels anys. Al 1707 Carles d’Àustria va crear el títol de baró d’Esponellà. Els Fortuny són els actuals barons.
 

Bibliografia

D. A. El patrimoni del Pla de l’Estany. Inventari històric i arquitectònic de la comarca. Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Banyoles. 2005