Les llacunes de Can Morgat estan formades per un conjunt de llacunes artificials i zones inundables al voltant de la riera de Can Morgat o de Can Ordis al municipi de Porqueres. Aquestes llacunes s’han restaurat a partir d’un projecte LIFE-Natura de la Unió Europea, l’any 2006, elaborat pel Consorci de l’Estany que pretenia recuperar els ambients aquàtics de l’entorn de l’Estany de Banyoles.

Les llacunes han estat reconstruïdes en una zona de camps de conreu, que sovint s’inundaven, amb la intenció de recuperar els antics aiguamolls que hi havia a l’entorn de la zona i afavorir espècies com els amfibis. Les llacunes han estat excavades lleugerament i la terra s’ha col·locant a l’entorn formant una mota. L’entrada d’aigua a les llacunes es produeix a partir d’unes comportes que només deixen passar aigua quan la riera de Can Morgat va plena. L’aigua de la riera prové d’un antic pou que va foradar la capa freàtica i va formar una deu d’aigua constant i molt abundosa. Aquesta aigua un cop circula dins les llacunes, torna a sortir per un canal i torna a la riera que desemboca a l’Estany. La intenció és que aquestes llacunes estiguin gestionades seguint un patró natural, bàsicament secant la llacuna a l’estiu, i omplint-se quan plou molt i quan hi ha molta aigua. També es pot assecar la llacuna quan raons tècniques ho justifiquin, per exemple per evitar un creixement excessiu de la vegetació o per evitar l’assentament d’espècies de peixos exòtics. A tot l’espai es van plantar uns 1000 arbres de ribera per a recuperar la vegetació de l’espai.

• La llacuna d’en Margarit és una petita llacuna irregular de 2,1ha amb un mirador instal·lat, on es pot veure encara el canyissar com creix seguint els marges dels antics camps que ocupaven l’espai. És propietat de l’ajuntament de Porqueres, i l’aigua que l’alimenta és de pluja o a través de la llacuna de l’Aulina. A l’estiu sol tenir un nivell molt baix. A la primavera és on es poden veure més espècies d’ocells, amfibis i invertebrats aquàtics.
• La bassa de la déu de Can Morgat és una bassa allargada paral·lela a la riera de Can Morgat, d’una profunditat molt baixa i amb l’aigua molt laminada. S’hi ha desenvolupat una densa banda de canyís que amaga boscarles, balquers i altres ocells aquàtics. Té la particularitat que s'alimenta d'una antiga mina d'aigua que prové d'un pou situat just al costat de la llacuna de l'Artiga.
• La Llacuna de l’Aulina és la llacuna continua a la llacuna d’en Margarit d’1,8ha. Presenta una superfície gran però de menys profunditat. Alguns anys ha estat seca perquè l’aigua es filtrava per una antiga mina que portava aigua cap a la zona del Frigolet. El seu caràcter més temporal la fa molt interessant pels amfibis.
• La llacuna de l’Artiga és la més gran de totes (4 ha) i està amagada entre la riera i el bosc de Can Morgat. Al seu entorn s’hi ha deixat créixer un prat de dall que es sega dos cops l’any, i al bosquet hi creixen alguns roures com els que abans ocupaven tota la plana. Aquesta llacuna és la que manté aigua més temps durant l’any, és més complicat assecar-la pel que s’hi han acomodat els peixos, principalment barbs i bagres. Hi creix la balca de forma molt densa i amb els anys pot quedar tapada per la vegetació. És on es poden veure més ocells aquàtics i sovint hi trobem la llúdriga i altres mamífers com els cabirols. Aquesta llacuna, així com la de l’Aulina son propietat de l’Obra Social de Caixa Catalunya.