L’Estanyell o Estanyol de Dalt

Arbre monumental

Al Sud de l’Estany de Banyoles, dins el municipi de Camós, entre Miànigues (Porqueres) i la vall del riu Matamors, s'hi troba un petit grup de tres estanyols dispersos. El mes gran de tots, de forma mes o menys el·líptica i d'uns 65m de diàmetre i poca fondària es l'estanyol de Dalt o l'Estanyell, situat al costat del mas d'aquest nom. Es troba situat a 34m per sobre el nivell de les aigües de l'estany de Banyoles. Les seves aigües no són surgents, l'any 1914, el Dr. Mascaró el considerava un estanyol d'aigües mortes, per la manca de desaigua i com era normal a l'època demanava la seva ràpida dessecació, per evitar malalties. També cal dir que n'era abundant en samarugues (sangoneres) las quals van desaparèixer al tirar-hi peixos.

Els actuals propietaris n’han extret terra en ocasions per evitar la colmatació i l’assecament de l’estanyol. Al seu voltant s’ha format una densa vegetació de canyís. Quan està ple és fàcil obserbar- hi ocells aquàtics, amfibis i molts invertebrats aquàtics. Com que és aigua de pluja, aquesta és neta i garanteix un hàbitat de gran qualitat que afavoreix la biodiversitat de la basssa.
 

 


Com arribar-hi

Des de la carretera de Banyoles a Mieres, just passat la Font de la Puda girarem a l’esquerra direcció el restaurant de Les Estunes. Passat el restaurant girarem a l’esquerra direcció unes cases de turisme rural senyalitzades. Per un camí de terra ens portarà a un camí que finalitza en un portal d’una casa particular i no podrem continuar. Uns quants metres abans a la dreta podrem veure un camp enfonsat al fons del qual hi ha l’estanyol.