Estanyols de la Cendra i d'en Montalt

Arbre monumental

La Conca Lacustre és un fenomen viu des dels seus orígens que al llarg dels anys ha donat lloc a la formació de diferents estanys i estanyols integrats en el fenomen lacustre. Una de les zones amb més diversitat d’estanyols és la zona dels aiguamolls de la Puda, on hi trobem fins a quatre estanyols.

El més destacat és l’estanyol de la Cendra, anomenat d’aquesta manera perquè una gran part de l’any presenta una coloració gris. Durant molt de temps aquest color gris de l’estanyol es va relacionar amb el vulcanisme, amb les cendres volcàniques. La proximitat de la zona volcànica de la Garrotxa va fer creure durant molt de temps que els estanyols tenien un origen volcànic i no càrstic com ara sabem, i es va estendre la idea de que el color gris provenia de cendres. Una altra llegenda que ha pres molta volada, és la capacitat de l’estanyol per preveure grans catàstrofes. Hi ha la creença que abans d’una gran erupció volcànica o d’un gran terratrèmol, l’estanyol de la cendra s’activa i emet cendres que cobreixen tot l’entorn de l’estanyol. Aquesta faula ha arribat a l’altra costat de l’Atlàntic fins i tot, on en visites guiades a zones de volcans s’explica la capacitat d’un estanyol de Banyoles per a detectar els fenòmens catastròfics. Aquest estanyol també ha tingut una història negra associada, degut a que durant molt de temps era un lloc inhòspit i de mal accés.

No obstant la realitat sempre sol tenir una explicació més senzilla. La coloració gris de l’estanyol en realitat la donen les margues blaves (també anomenades xalió) en dissoldre’s per l’acció de l’aigua. Aquestes margues blaves o grises, que es poden trobar en els turons de l’entorn de l’Estany (Sant Patllari, Puig de les Gitanes, Puig Clarà, etc.) amb una aspecte trencadís com una pissarra, son molt abundants. A la zona de l’estanyol de la cendra hi ha una capa o veta d’aquest material que es troba just al fons de l’estanyol, al punt d’entrada de la surgència subterrània, i quan l’aigua entra amb molta força remena el material i el resuspèn. Si la força de l’aigua és prou gran (quan plou molt a l’Alta Garrotxa) i hi ha molta pressió, l’aigua té prou energia fins fer pujar aquests fangs grisos cap a la superfície i fins i tot en alguns casos, l’estanyol vessa cap als seus marges i ho deixa cobert tot d’una capa de fang dens, fi i espès de color gris. Quan la força de l’aigua disminueix, els fangs baixen fins a deixar de ser visibles i llavors l’estanyol pot agafar coloracions verdoses, turquesa, negres o marrons en casos de pluges torrencials que arrosseguin fang a les seves ribes. A l’estanyol de la cendra hi ha un petit mirador per evitar malmetre la vegetació del voltant l’estanyol. Hi ha un cinyell de vegetació molt ben conservat amb canyissar i balca, i una banda d’arbres de ribera format per petits gatells, freixes i pollancres.

A un costat de l’estanyol de la Cendra, entre un hort, i un rec, hi ha un petit enfonsament en un marge de camp bastant inaccessible, amb una petita surgència d’aigua que correspon a l’estanyol petit de la Cendra. Costa de trobar si la vegetació és alta, i no ens coneixem la zona. Si continuem per l’itinerari a uns cent metres hi ha un altre estanyol circular petit de 4-5 metres de diàmetre amb una passera de fusta. Aquest és l’estanyol petit d’en Montalt. Si continuem a escassos metres i voltat d’una banda d’arbres alts, unes falses acàcies, trobarem l’estanyol d’en Montalt. Un estanyol gran amb aigües tranquil·les de tons turquesa, blau clar i tons grisosos a vegades. Al costat hi ha un mirador que també ens permet veure la llacuna de Casa Nostra i l’aviari de les cigonyes. Aquesta llacuna i zona d’aiguamolls són fruit d’un projecte de restauració, construïts de forma artificial per recuperar un paisatge similar a l’original. Aquí els amfibis són predominants i entre els canyissos es mouen ocells i animalons aquàtics de tota mena. Normalment també podem veure alguns cavalls i ases catalans pasturant per la llacuna i els prats del voltant.

Els estanyols en dades
Estanyol de la Cendra
Longitud: 42 m.       Amplada: 33 m.
Diàmetre: 50 m.      Superfície: 2.257 m2
Perímetre: 260 m.    Fondària: 20 m.

Estanyol petit de la Cendra
Diàmetre: 10 a 12 m
Fondària: entre els 0,5 a les vores i els 1,5 a la part central.

Estanyol petit de’n Montalt
Diàmetre: 10 m.      Fondària: 4 m.

Estanyol de’n Montalt
Longitud: 55 m.       Amplada: 40 m.
Diàmetre: 44 m.      Superfície: 2.463 m
Perímetre: 235 m.    Fondària: 23,8 m.
 


Com arribar-hi

Arribarem a l’Estany de Banyoles, i un cop allà si sortim des de l’Oficina de Turisme de l’Estany, agafarem la carretera, el camí a peu o el carril bicicleta cap al sud sense perdre mai de vista l’Estany. A escassos 500 metres, just passat el camp de futbol nou surt una carretera, amb un passeig (Passeig Darder) de pollancres i un carril bicicleta de terra al costat que ens porta a l’itinerari dels aiguamolls de la Puda. Aquest itinerari ens portarà a la Font de la Puda, que es troba al costat de la carretera de Banyoles a Mieres i Santa Pau. Des de la Font surt l’itinerari que ens portarà directament a la zona d’estanyols i si volem podrem continuar fins al bosquet de les Estunes, una de les rutes més recomanables a l’entorn de l’Estany.