La Draga és l’únic jaciment neolític lacustre de la Península ibèrica, amb una cronologia que es remunta al 5300-5200 aC. El poblat va ser construït i habitat durant el neolític antic per tant els seus habitants es poden considerar els primers pagesos i ramaders de Catalunya. Conreaven cereals i lleguminoses, i tenien ramats de bous, vaques, porcs, ovelles i cabres. El poblat s’organitzava en dues línies de cabanes que ocupaven la zona més propera a l’estany. Aquestes eren de planta rectangular i es construïen amb branques i fang, els teulats es feien amb joncs i canyissos de la vora de l’estany. A la part del darrera del poblat hi havia una zona dedicada a la conservació i tractament dels aliments: graners, abocadors i focs en cubeta on es preparava el menjar. El poblat va ser habitat durant un centenar d’anys i es va abandonar per la pujada del nivell de les aigües de l’estany. L’excavació te dues zones: la subaquàtica, dins l’estany, i la terrestre, tot i que els materials recuperats es troben per sota la capa freàtica per tant també dins l’aigua. Això fa que sigui un jaciment singular i un dels pocs jaciments europeus on s’han pogut recuperar intactes els mànecs de fusta de moltes eines d’ús quotidià, i també eines totalment de fusta, absolutament inèdites en el registre arqueològic del neolític antic peninsular. També s’hi han trobat fragments de vasos de fusta, de cistells i cordes vegetals. El jaciment és visitable i s’hi poden veure les reconstruccions de diverses cabanes i graners, s’hi fan visites guiades, tallers i demostracions per posar a l’abast de tothom el tipus de vida durant el neolític.
Bibliografía BOSCH,A/CHINCHILLA,J/TARRUS,J et alii, El poblat lacustre neolític de la Draga. Excavacions de 1990-1998, Girona, 2000 BOSCH,A./CHINCHILLA,J./TARRÚS,J. et alii, Els objectes de fusta del poblat neolític de la Draga. Campanyes de 1995-2005, Girona 2007
El Parc Neolític de la Draga es troba a la banda est de l’estany de Banyoles. Es poden deixar el cotxes a la zona del Club Natació Banyoles o al Pavelló Poliesportiu i arribar-hi caminant pel passeig que voreja l’estany.