En un número anterior, si algun dels lectors ho recorda, ja es va tractar el tema dels objectes d’armament conservats al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, en aquell cas amb les espases Wakizashi. En aquesta ocasió, i seguint la mateixa línia armamentística, presentem una peça que no deixa indiferent a primera vista: una petita pistola de repetició amb sis canons, coneguda popularment com a pepperbox o “pebrer”.
Aquesta peça, de només 19 cm de llarg, està formada per un conjunt de canons, sis en aquest cas, que giren a mesura que es va prement el gallet. Fou fabricada a Bèlgica a mitjan segle XIX, per això és que al mànec porta la inscripció “MARIETTE BRÉVETÉ”, la qual fa referència a la patent del seu creador, l’armer belga Gilles Mariette. Aquest tipus de pistoles van ser especialment populars entre les dècades de 1830 i 1860, en un moment en què es buscava millorar l’eficiència de la cadència dels trets.
El funcionament no era precisament senzill. En el cas d’aquesta peça, calia descaragolar cada canó amb una eina especial que s’inseria en les ranures de la boca dels canons, cosa que permetia accedir a les recambres de la pólvora; posteriorment, s’hi afegia la bala i la càpsula fulminant. Era, doncs, un procés lent i laboriós. Tot i això, un cop carregada, la pistola permetia efectuar diversos trets consecutius, un per canó, la qual cosa la feia molt atractiva, especialment per a la defensa personal.
Malgrat aquest avantatge, les pepperbox també tenien limitacions importants: eren poc precises i el mecanisme exigia una pressió considerable sobre el gallet. Amb el temps, acabarien sent substituïdes pels revòlvers, més fiables i eficients, continuant amb l'estructura rotativa.
L’exemplar conservat al museu, amb número de registre 286, prové de l’antic Museu Darder, on va arribar gràcies a la donació d’un tinent de la Guàrdia Civil de Banyoles l’any 1932. Actualment, es conserva als magatzems del museu, formant part de la col·lecció d’armes.
Dmytro Kalynka Sharov
Estudiant de pràctiques del Museu Arqueològic