Les diverses dolines que formen el complex paleontològic d’Incarcal, a Crespià, han proporcionat abundants restes de la fauna i, de manera més testimonial, de la flora existent en aquest territori fa aproximadament un milió d’anys, a les darreries del pleistocè inferior.
Entre les nombroses restes de fauna herbívora i carnívora recuperades a la dolina d’Incarcal I, prop de 1.500 han pogut ser identificades. Corresponen a felins de dents de sabre, hienes, mamuts, hipopòtams, cabres, bous, cavalls, tortugues i amfibis, entre d’altres. I, només una, a un exemplar de macaco ( Macaca sylvanus ).
Aquesta resta correspon a una molar inferior que es va trobar a la campanya d’excavacions de 2015. Es tracta d’una espècie que s’inclou en un grup de cercopitècids (o mones de l’Antic Continent) anomenat papionins, que també inclou els babuïns i els mandrils. Es tracta del mateix cercopitècid, d’uns 10-12 kg, que avui en dia sobreviu en àrees restringides del nord d’Àfrica i Gibraltar, i que s’alimenta principalment de plantes i insectes. Es desplacen principalment pel terra, tot i que utilitzen els arbres per dormir, alimentar-se i fugir dels depredadors.
Durant el Plio-pleistocè, es trobaven en molts tipus d’hàbitats diferents, ja que, tot i no tolerar bé el fred extrem, no són gaire exigents pel que fa a la temperatura. Al llarg del Pleistocè, la seva distribució es troba força lligada a la zona Mediterrània, malgrat que anà fluctuant en funció dels considerables canvis climàtics que s’esdevingueren durant aquest interval de temps. Exceptuant Gibraltar, però, a Europa aquesta espècie s’extingí fa menys de 100.000 anys, per les dures condicions climàtiques associades a la darrera glaciació.
La troballa de la dent de macaco, entre milers de restes d’espècies, posa en valor la importància de la recerca paleontològica al territori. Aquest tipus de descobertes permeten reconstruir els ecosistemes del passat i entendre com els canvis climàtics van afectar la distribució de la fauna, connectant-nos amb un entorn i amb un ambient que ja no existeix. De restes d’aquesta espècie se’n troben també als jaciments de Cal Guardiola i Estació de Vallparadís, a Terrassa
Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles
Fig. 1. Molar inferior de
Macaca sylvanus (Museu Arqueològic de Banyoles)