Durant els segles I i II dC a Ermedàs, dins el terme municipal de Cornellà del Terri, va existir-hi una important terrisseria, avui ubicada en una zona de camps de cultiu. El lloc fou escollit a consciència, ja que a més de bona argila i disponibilitat d’aigua i combustible, estava relativament pròxim a la Via Augusta, cosa que facilitava la comercialització de la producció. El conjunt ocupava una superfície d’uns 3000 m2 i estava format per tres grans naus articulades entorn un gran pati central porxat. L’interior de les naus estava destinat a la fabricació, tornejat i assecat de les peces, que posteriorment eren cuites en algun dels quinze forns que tingué el complex. A Ermedàs s’hi fabricaven tota classe de peces: teules, àmfores, dolia –unes grans tines d’emmagatzematge que podien tenir una capacitat superior als mil litres–, ceràmica de cuina i fins i tot vaixella de taula, que imitava peces d’importació de la Gàl·lia i de la península Itàlica. A prop de l’estructura de la bòbila s’hi trobaven les basses de decantació, on es depurava l’argila, així com els abocadors, on es llençaven totes les peces que tenien errors de cocció i no eren aptes per a la venda.
Una de les peces que es fabricaven a la bòbila, i que criden l’atenció per la seva similitud formal amb les peces actuals, són les paelles, que els romans anomenaven sartagines (en singular, sartago). L’exemplar presentat fou fet a imitació de les produccions itàliques de ceràmica de cuina, massivament importades a Hispània durant la fi del període republicà i inicis de l’imperi. Es tracta d’una paella de petites dimensions, amb les parets poc elevades, lleugerament còncaves, el fons pla i la vora arrodonida. Està dotada d'un mànec llarg de secció rectangular, amb solc central, que s'adossa a la paret externa del recipient just per sota la vora. Les paelles estan documentades des del segle V aC i, com ara, s'empraven per fregir i coure viandes.
Se saben molt poques coses de les persones relacionades amb la bòbila, tant dels treballadors –segurament es tractava d’una feina estacional–, com dels encarregats i propietaris. Se n’ha conservat, tanmateix, un nom, imprès en una teula quan aquesta encara era fresca mitjançant l’aplicació d’un segell: Caius Iulius Laetus. Resulta difícil saber qui fou aquest personatge, encara que sabem que les teules marcades amb el seu nom foren venudes a àrees properes com Besalú –l’antiga Bisuldunum– o el poblat de Mas Castell de Porqueres.