La defensa de mastodont, avantpassat de l’elefant, amb número d’inventari MACB 388/2, es troba a la sala de paleontologia del Museu Arqueològic i procedeix de la Terrera d’en Ginesta, de Cornellà del Terri. Les defenses venen a ser les dents incisives que creixen contínuament i que surten de la boca de l’animal. Serveixen per atacar o defensar-se. Aquesta, en concret, es troba sencera i fa 2,26 m de llargada.
Ja des de principis dels anys cinquanta el professor Erundino Sanz va recuperar nombroses restes fòssils del jaciment mentre s’extreia materials de la terrera. Va ser però al 1962 que es va descobrir un molar de proboscidi (ordre de mamífers que comprèn els animals de gran volum, com el mastodont, del qual en sorgiren els elefants, els mamuts i els loxodonts) que va permetre la realització d’una excavació supervisada pel senyor Sanz.
Aleshores, les restes recuperades es portaren al Museu Darder on s’exhibien en una de les seves sales. Al 1985 es presentà una nova sala al Darder i les restes procedents de la terrera deixaren d’exhibir-se. Entre 1985 i 1989 la major part de la col·lecció de paleontologia es traslladà al Museu Arqueològic on algunes de les peces, passaren a exhibir-se a la nova sala de paleontologia inaugurada al 1989.
Les restes recuperades, sempre fossilitzades, pertanyen al mastodont d’Alvèrnia que s’identifica com a Anacus arvernensis, de la zona de l’Auvergne, a França. Aquest es caracteritza per tenir un crani curt i massiu i unes defenses poc corbades que poden arribar als 3 metres de llargada. D’aquest tipus se’n troba també a d’altres jaciments paleontològics propers com a Cervià de Ter i a Camallera. A la terrera d’en Ginesta, es localitzen d’altres espècies animals com el rinoceront de gran talla: Dicerorhinus megegarhinus, el cavall de Stenon: Equus stenonis i el cèrvid: Cervidae.
Aquestes restes daten del Pliocè Superior, ara fa entre 3 i 1,8 milions d’anys. En aquests moments el clima era fred, sec i estacional, semblant al clima modern. Respecte al període anterior, el Miocè, es reduí el nombre d’espècies tropicals i proliferaren els boscos oberts. Els continents ja es trobaven a la mateixa situació que ara i vastes capes de gel cobrien l’hemisferi nord. En aquests moments hi havia moltes terres de pastura que suposava un rebost inesgotable pels herbívors, per aquest motiu es troben moltes restes de cérvols, cavalls, mastodonts i rinoceronts d’aquesta època.