Aquesta setmana finalitzen els treballs d’excavació arqueològica a la vil·la romana de Vilauba (Camós, Pla de l’Estany). Les actuacions realitzades s’inclouen dins el pla de treball previst per a l'any 2014, en el marc del conveni de col·laboració entre les institucions co-propietàries del jaciment arqueològic (ajuntaments de Banyoles, Camós, Porqueres i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles) i la Diputació de Girona.
 
La modificació del traçat de la carretera GI-524, que fins a l'any 2013 passava pel bell mig del jaciment de Vilauba, ha permès descobrir, ara completament, el balneum de de l'antiga vil·la romana. L'excel·lent estat de conservació de les restes d'aquest conjunt termal, que ocupava una superfície de 135 m2, van aconsellar que, prèviament als treballs arqueològics, es construís una coberta provisional per garantir així la protecció futura de les estructures. Cal destacar que les termes tenien sobretot un ús social i de lleure.
 
El recorregut a l'interior de les termes comença amb un primer àmbit interpretat com l’apodyterium frigidarium, és a dir el vestidor, dotat amb un banc lateral per seure i amb uns nínxols inferiors per deixar la roba i el calçat i, al fons del qual, hi havia també la piscina d'aigua freda, amb una capacitat d'uns 2.500 litres. Des del mateix vestidor s'accedia a les dues sales calefactades del conjunt, el tepidarium (ambient temperat) i el caldarium (ambient calent), amb el característic sistema de suspensura o terra aixecat mitjançant una sèrie de piletes fetes amb rajols que permetien la circulació de l'aire calent al subsòl. En el caldarium, on es solia assolir una temperatura interior d'uns 40-50 graus, hi havia també la banyera d'aigua calenta o alveus, que es disposava directament damunt la boca del forn. La posada en marxa del forn, així com el manteniment i la regulació de la temperatura de les sales o la recàrrega de la caldera d'aigua calenta es feia en dues estances situades a la part més baixa del terreny i a les quals s'accedia des de l'exterior.
 
Tot el conjunt termal està delimitat per diversos canals de desguàs i recollida de les aigües pluvials i de les piscines i banyeres que, alhora, asseguraven el bon funcionament d'una petita latrina que es disposava en un racó de l'edifici. Per a la seva construcció es va utilitzar la pedra de travertí local, mentre que els paviments eren fets d'opus signinum, una mena de morter fet amb picadís de ceràmica i morter. Seguint les modes i costums del moment, el balneum es va construir al segle II dC. i es va mantenir en ús fins ben entrat el segle IV dC.
Durant les excavacions també s’ha començat a treballar també en la consolidació i restauració dels diversos paviments de les sales, així com també del revestiments hidràulics de les piscines i del pis inferior o hipocaust. La museïtzació definitiva d’aquest conjunt termal permetrà als visitants del jaciment conèixer alguns aspectes fins ara inèdits sobre les condicions de vida dels habitants de la vil·la romana.

La imatge correspon a un detall de la piscina del frigidarium, on es realitzava el bany en aigua freda.