L'estanyol ha estat batejat com a “estanyol del camí del Camós", fa uns 4
metres de diàmetre i uns 6 de fondària i es va formar després de les fortes
pluges del pont del Pilar.
La vall de Sant Miquel de Campmajor forma part del mateix sistema
d'aigües subterrànies que alimenta l'Estany de Banyoles, el mateix que
origina la formació d'enfonsaments del terreny degut a la dissolució dels
materials de sota terra, essencialment guixos. En molts casos aquests
enfonsaments acaben formant estanyols. De tota la zona lacustre de
Banyoles, que inclou la platja d'Espolla, l'Estany, el seu entorn i la vall de
Campmajor, aquesta última és la zona geològicament més activa, és a dir,
que la periodicitat en la formació d'enfonsaments i la creació de nous
estanyols és més elevada a Sant Miquel.
Es probable que les fortes pluges que van caure a tota la zona que alimenta
l'aqüífer subterrani, tant a l'Alta Garrotxa, com a la mateixa vall de
Campmajor, augmentessin la pressió i l'activitat de l'aigua subterrània
afavorint la formació d'enfonsaments del terreny. A Sant Miquel de
Campmajor els dies del pont del Pilar van caure a l'entorn de 170 mm.
d'aigua per metre quadrat i al cap d'uns dies l'aigua sortia amb molta força
per tot el conjunt d'estanyols, brolladors i escletxes.
En data 14 d'octubre, just després d'aquestes pluges, en Josep Fort i en
Joan Anton Abellan van localitzar i batejar aquest nou estanyol. L'estanyol
s'ha format a la banda NW del camp d'en Sala, al camí que va a Can
Camós. Fa uns dos o tres anys que en aquest mateix lloc ja es va formar un
forat que es va tapar, i que ara l’aigua ha tornat a deixar al descobert.
Aquest nou estanyol es troba dins uns terrenys particulars pel que l’accés
no és lliure. A Campmajor s'ha pogut comprovar com l'aigua continua transformant el paisatge d'questa vall del Pla de l'Estany.