- S’han recuperat més de 150 pilars, alguns d’ells extraordinàriament conservats que fan d’aquest jaciment un exemple únic de l’arquitectura en fusta.
- El singular jaciment de La Draga està en procés de ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.
- Una mostra de les troballes més rellevants podrà ser visitada en una exposició del Museu d’Arqueologia de Catalunya que s’obrirà al públic el 28 de setembre.
Aquest matí s’han presentat en roda de premsa els resultats i les novetats més rellevants del
Projecte Quadriennal de Recerca Arqueològica (2014-2017) del jaciment neolític de La Draga
(Banyoles). Els treballs, duts a terme per un equip multidisciplinari format per científics del
Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consejo
Superior de Investigaciones Científicas (IMF) i el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles,
han permès millorar el coneixement del jaciment i posicionar-lo internacionalment com l’únic
jaciment arqueològic lacustre de la península Ibèrica i un dels més antics i importants de la
Mediterrània occidental.
Les intervencions arqueològiques efectuades en aquests darrers anys al jaciment s’han
desenvolupat en una superfície de 148 metres quadrats i han permès documentar l’espai on
es desenvoluparen diverses activitats de caràcter domèstic, artesanal i també relacionades
amb pràctiques rituals. Entre les troballes més excepcionals cal destacar la documentació
d’un taller on es confeccionaren nombrosos objectes d’ornament com denes i penjolls fets de
valves de mol·luscos provinents de la costa i una fossa amb diversos cranis d’animals amb
banyes que té un clar sentit ritual. A la Draga sovint el cranis de bous i en menor nombre
altres espècies de remugants com les cabres eren manipulats per a mostrar-se com a trofeus
o bé per a dipositar-los de forma especial,
D’altra banda, també s’han posat al descobert els fonaments de diversos habitatges de fa
7300 anys. S’han recuperat més de 150 pilars, alguns d’ells extraordinàriament conservats,
que mostren un treball extremadament acurat. Aquestes troballes fan d’aquest jaciment un
exemple únic de l’arquitectura en fusta de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes que
s’assentaren a la vora de l’Estany. Són fins ara l’únic exemple conservat de construccions
neolítiques en fusta de tota la Península i un dels més antics d’Europa.
També s’ha pogut documentar i extreure els pilars de fusta que formaven parts de les
cabanes i altres construccions i un primer estudi i anàlisi d’aquests elements de vital
importància per entendre com l’organització dels poblat de La Draga. La majoria d’aquests
pilars estaven fets amb fusta de roure, espècie que actualment està poc representada en
l’entorn de l’Estany. Els pilars seran mostrejats per fer estudis genètics dels roures, datar-los i
caracteritzar el procés d’elaboració.
La importància d’aquest poblat prehistòric rau en que va ser un dels primers indrets on les
societats pageses neolítiques es van establir al Nord-est de la Península ibèrica, ara fa uns
7300 anys, transformant l’espai que els envoltava per tal de desenvolupar les pràctiques
agrícoles i ramaderes necessàries per a la seva subsistència. El tret més singular del jaciment
és la conservació d’elements elaborats en fusta i d’altres matèries orgàniques, fet excepcional
per a cronologies tant antigues, i que possibilita un apropament diferent i més complet a la
comprensió de les primeres societats pageses de la Mediterrània occidental.
En les tasques d’excavació han participat unes 200 persones, entre ells estudiants en
pràctiques del grau d’Arqueologia de la UAB, d’altres universitats de l’Estat i de tota Europa.
També en els darrers anys han participat una desena d’estudiants de batxillerat d’instituts de
tota Catalunya en el marc del programa ARGO de la UAB.
El jaciment de La Draga, degut a la seva singularitat, està en procés de ser declarat Bé
Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Una mostra de les troballes realitzades fins ara i dels resultats del seu estudi podrà ser
visitada en l’exposició que està produint el Museu d’Arqueologia de Catalunya i que s’obrirà al
públic el 28 de setembre. En aquesta exposició es podran veure, per primera vegada, les
peces originals elaborades amb materials orgànics, a més d’altres objectes, així com una
reconstrucció virtual del poblat que s’ha pogut fer gràcies a un projecte RECERCAIXA
finançat per l’Obra Social “La Caixa” i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP).
Els resultats d’aquests darrers anys, de gran impacte científic i projecció internacional així
com el nombre creixent any rere any de visitants que rep el Poblat Neolític de La Draga,
preveu un projecte de futur tant de recerca com de divulgació.
En la roda de premsa, que ha tingut lloc avui al jaciment de La Draga, hi han participat el
regidor de cultura i patrimoni cultural de l’Ajuntament de Banyoles, Jordi Bosch; la
subdirectora general del patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic del Departament
de Cultura, Elsa Ibar; el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Josep Manuel Rueda;
el director del Museu Arqueològic de Banyoles – Parc Neolític de la Draga, Lluís Figueras; el
vicerector de relacions institucionals i de cultura de la UAB, Carlos Sánchez, i en
representació del CSIC-IMF, Xavier Terradas.