A la col·lecció Darder hi trobem una sèrie de 23 cromolitografies, la majoria de les quals corresponen a representacions de peixos, sigui mostrant el seu aspecte o la seva anatomia, sigui situant-los dins un paisatge subaquàtic natural. Ens consta, per fotografies de l’època, que com a mínim algunes d’aquestes làmines van estar exposades en l’Exposició de Piscicultura de 1910, de la qual en celebrem enguany el centenari.
La majoria d’aquestes làmines es troben actualment cargolades, i en un estat no massa bo, ja que el paper on estan impreses ha quedat afectat per aquesta situació i per altres problemes de conservació. Per això, fa uns anys es va iniciar la restauració de les litografies, havent-n’hi algunes a l’exposició permanent del Museu Darder. No és el cas de la que hem triat, que es troba en una situació de conservació no massa bona. De totes maneres, això no afecta ni a l’interès del seu contingut, ni a la bellesa de la composició dels dibuixos.
A la làmina hi veiem, al marge inferior esquerre, tres exemplars d’espinòs (Gasterosteus aculeatus), amb el seu niu, construït amb vegetació aquàtica. Aquesta espècie autòctona està actualment extingida de l’Estany de Banyoles. A la part central de la làmina hi ha un gran lluci (Esox lucius), un dels causants de l’extinció de l’espinòs. El lluci va ser introduït a l’Estany als voltants de 1950 per tal de reduir les poblacions d’altres peixos introduïts per Francesc Darder durant les Festes del Peix de principis de segle, com les carpes i els gardis. Aquest depredador va fer molt de mal a les espècies autòctones, com l’espinòs.
La tercera espècie de peix que apareix al dibuix és una carpa (Cyprinus carpio). Les carpes són peixos que s’alimenten sobretot de vegetació aquàtica, i han contribuït a la reducció de les plantes al fons de l’Estany de Banyoles. L’espinòs, que necessita de la vegetació aquàtica per a fer els seus nius i reproduir-se, no només va desaparèixer de l’Estany de Banyoles per la persecució del lluci, sinó també per no tenir lloc on amagar-se ni fer els seus nius.
Les plantes que es veuen a la làmina serien Myriophyllum (esquerra) i balca (dreta), dues espècies comunes en aigües dolces i que es poden trobar a l’Estany de Banyoles.
Des del Consorci de l’Estany s’està desenvolupant actualment un Projecte Life de la Unió Europea amb l’objectiu que els efectes nocius de les repoblacions de peixos a l’Estany de Banyoles desapareguin i es recuperi la situació natural que li correspondria. Perquè la situació bucòlica que ens mostra aquesta litografia, amb la convivència entre espinòs, carpa i lluci, és ben allunyada de la realitat.
Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany
e-mail: museudarder@ajbanyoles.org