El conill de bosc és l’espècie salvatge pròpia de les nostres contrades de la que procedeixen els exemplars domèstics que es destinen tant al consum humà com, els darrers anys, a la seva tinença com a mascotes. Els seus ulls grans, forma rodanxona, un pelatge d’allò més suau i les llargues orelles aixecades fan que es tracti d’una espècie molt simpàtica per a la gent.

 

Des del punt de vista zoològic, és un animal comú, que s’alimenta de vegetals i que sovint es converteix en presa dels grans carnívors, essent molt important en la cadena tròfica. És ben sabut que la mixomatosi, una malaltia vírica, ha provocat grans mortaldats des de molts anys enrere, afectant de forma molt negativa els ecosistemes. El conill mateix també pot arribar a ser nociu pels ecosistemes, essent considerat plaga a Austràlia, país on va ser introduït a mitjans del segle XIX. Sense depredadors, competint amb les espècies autòctones de la gran illa australiana, es van reproduir sense control.

 

La relació entre els humans i els conills ve de lluny. A la prehistòria podien servir tant d’aliment com per aprofitar-ne la pell. A les coves de Serinyà, per exemple, se’n troben restes.

En èpoques més modernes, els conills també han inspirat històries. L’escriptora anglesa Beatrix Potter els va convertir en protagonistes dels seus dibuixos i històries sobre animalets del bosc que es comportaven com humans i portaven jaqueta o davantal. El també anglès Lewis Carroll fa que un conill amb rellotge de butxaca provoqui l’entrada de la nena Alícia a una terra de meravelles. I, a finals d’aquest abril (2019), el conill (Mr. Rabbit) es converteix en la inspiració de l’exposició temporal que es podrà veure al Museu Darder.

 

Francesc Darder, que era veterinari, també va dedicar part del seu temps als conills. Una de les seves publicacions porta el títol “El conejo, la liebre y el lepórido”, i repassa les varietats de conill, les malalties que els afecten i la seva cria com a font d’ingressos. A les seves col·leccions es conserven tres exemplars de conill domèstic. El que il·lustra aquest article, però, és un conill de bosc que es va encarregar a un taxidermista (Josep Ros), per tal de completar les espècies autòctones de mamífers del museu, ara fa pràcticament 20 anys.

Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany
e-mail: museudarder@ajbanyoles.org


Fitxers relacionats