El glyptodon és una espècie de mamífer extint, similar als armadillos però de mida molt més gran. Es troben en forma fòssil a tot el continent americà, encara que sobretot a Sudamèrica. Havien viscut durant el Pliocè i el Plistocè (fa 5,3 milions a 11.700 anys). La seva característica principal és que estan coberts d’una mena de closca protectora des del coll a la cua, similar a la de les tortugues, però formada per plaques òssies semblants a les que cobreixen el cos dels armadillos, espècies també americanes. Aquestes closques podien fer fins a 3,3 m de longitud i 1,5 m d’alçada, resultant animals de mida molt gran que podien pesar unes dues tones. La cua també tenia una protecció semblant, i és possible que la poguessin fer servir com a eina defensiva. La seva alimentació segurament era herbívora.
El glyptodon està emparentat amb els actuals ossos formiguers, armadillos i peresosos (Superordre Xenarthra). Semblaria que la seva extinció podria estar relacionada amb la depredació per part dels primers humans que van viure a Sud-Amèrica.
Al Museu Darder es conserva un model de glyptodon fabricat amb guix, a una mida reduïda. La peça, que fa 24 cm d’alçada i 62 cm de longitud (incloent la base) forma part d’una sèrie de models paleontològics de la Col·lecció Darder (1916). Es desconeix l’origen d’aquests models, però podrien haver estar fabricats per l’empresa d’Émile Deyrolle, un dels proveïdors parisencs de Francesc Darder. Aquests models tenien un evident ús educatiu. Aquest mostra l’aspecte que tindria l’animal en viu, a escala, fent-s’hi paleses les característiques pròpies d’aquestes espècies extingides.
El model del Museu Darder no està exposat. Desconeixem si ho havia estat antigament, però no se’n té cap referència ni fotogràfica ni escrita. El que sí podem dir és que havia patit dos trencaments. Un va afectar el cap, que es veu afegit amb guix. L’altre, a la base que forma part de la mateixa peça, que està partida per la part posterior. Aquesta és una de les raons que fa que l’objecte es trobi des de fa anys en les Sales de Reserva, a l’espera que es puguin dedicar diners a la seva restauració i se’n pugui plantejar l’exposició, sigui en una de temporal o a la mateixa permanent. La restauració també hauria d’ajudar a aclarir si el color daurat amb tons verdosos que té és l’original de la peça.

Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany