La presència d’un joc en les col·leccions del Museu Darder podria semblar incoherent. En realitat, però, sí té sentit que hi hagi un joc relacionat amb els animals, com és el cas d’aquest billar romà dedicat a la cacera d’animals salvatges. Un joc, que d’altra banda, ens fa reflexionar sobre temes com l’educació dels nens i la visió social dels animals al llarg de la història recent. Avui dia seria gairebé impensable crear un joc com aquest, de mitjans del S. XX, sense que les associacions protectores d’animals o les que vetllen per l’educació infantil es posessin les mans al cap. I és que actualment, després d’èpoques en les quals es podia jugar a matar animals impúnement, la tendència ha canviat cap a la seva protecció i salvaguarda. Això transforma aquest joc en un objecte de reflexió, encara que també es tracta d’una peça de cert valor històric. Sobretot tenint en compte que els ordinadors han substituït aquests jocs més senzills, en què un palet amb una molla s’estirava per fer rodar una bola que anava donant puntuacions, de forma totalment manual i sense timbres ni parafernàlies de cap mena.

Quant al billar romà com a objecte de museu, fa ben poc s’ha restaurat per tractar-lo d’una forta infecció per corcs que havien deixat el marc de fusta com un colador. Quelcom en certa manera curiós, ja que el caçador que n’és protagonista sembla que hauria preferit disparar contra el marc que contra els animals. Per sort, encara que falten la bola i el sistema per fer anar el joc, el dibuix imprès està en bon estat, excepte per un petit esparrec del paper provocat per un nus en la fusta que li fa de suport.  L’escena mostra animals salvatges de diversos indrets del món, la qual cosa ens fa pensar en una cacera en una mena de vedat de caça. El caçador, amb salacot i pantalons curts, està decidint a qui disparar, sabent que darrera seu té tot de cabanes de palla on protegir-se si erra el tret. El premi gros, amb 1000 punts, és, no cal dir-ho, el lleó.

hem de comentar també que aquest joc forma part de les col·leccions del Museu Darder, però desconeixem qui li va portar i quan ho va fer.


 

Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN


Fitxers relacionats