L’any 1993, l’Ernerst Alfar, veí de Banyoles, va portar dos cadells d’eriç morts al Museu Darder. L’Ernest i la seva família els havien recollit vius al bosc, creient que la seva mare els havia abandonat. Tot i que van intentar criar-los amb biberó, no se’n van sortir, segurament perquè no deia ser l’alimentació apropiada. Va ser llavors quan ens els van portar. L’any 1995 vam fer dissecar un dels exemplars, que el taxidermista que va fer el treball, Josep Ros, va afegir al suport d’una femella adulta d’eriç que havia naturalitzat el 1992. Des de llavors, aquesta parella d’exemplars havien estat exposats al Museu i actualment es trobaven al llistat de peces que poden tenir un lloc en l’exposició permanent del nou Museu Darder.
Malauradament, el 9 de desembre passat es va descobrir que rates i ratolins havien accedit als magatzems provisionals del Museu, molt possiblement durant la mateixa setmana, en què la pluja continuada podia haver fet cercar aixopluc als rosegadors. Cal dir que el control de possibles infeccions es realitza un cop per setmana, i que es tenia prevista la possibilitat de presència de ratolins, pel que hi ha verí repartit per tots els espais de magatzem.
D’entre totes les possibilitats que tenien per triar, els rosegadors van elegir tres peces. La que ha quedat més afectada ha estat aquest cadell d’eriç, al qual han rosegat tot el morro, deixant visibles els ossos i les dents, com podeu veure a la foto. La raó és senzilla. Es tracta d’un individu dissecat més o menys recentment, sobretot comparat amb el gruix de les centenàries col·leccions del Museu. En aquesta zona del cos, on en dissecar es manté la pell i l’òs, és fàcil que hi quedin restes de carn i greixos, que seria el que va atraure les rates. A més, l’ús actual de productes menys tòxics que els de les peces clàssiques podia afavorir també aquesta tria. Les conseqüències de l’actuació de les rates són que caldrà veure la possibilitat de restaurar la peça, afegint-li un fals morro, o bé donar-la de baixa.
La revisió realitzada després de l’incident permet assegurar que no hi ha hagut conseqüències més greus, tenint en compte el volum de material susceptible de ser rosegat que acullen els magatzems. Just detectat el problema, es va procedir a instal·lar trampes per rates i ratolins, que van permetre atrapar el cap de setmana següent, dues femelles de rosegador, concretament una rata negra (Rattus rattus) i un ratolí comú (Mus musculus), segurament els únics causants del problema.
Caldrà doncs, fins que es pugui traslladar el fons museístic al nou edifici del Museu Darder, augmentar el control de rosegadors i investigar els possibles punts d’entrada, que poden afectar també els documents de l’Arxiu Històric Comarcal que es guarden també al mateix edifici.


Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN


Fitxers relacionats