Els estruços són aus que, evolutivament, han perdut la capacitat de volar. Tot i presentar unes ales ben desenvolupades, les utilitzen gairebé només com a reclam sexual (els mascles). Aquestes aus africanes, de gran alçada (poden arribar a medir fins 2,5 m.), es caracteritzen per tenir unes potes llargues i robustes, i peus amb tres dits, molt ben adaptats per a córrer a gran velocitat (és un dels animals terrestres més ràpids) per les zones de sabana, on viuen. El seu coll és molt llarg (1,20 m), el que li permet vigilar des de molt lluny, i només té algunes plomes filamentoses. Existeix dimorfisme sexual pel que fa a la coloració de les plomes. Mentre que els mascles són negres, amb les plomes de l’extrem de les ales i la cua blanques, les femelles són d’un marró terròs, fet que, en cas de perill, afavoreix el seu mimetisme en les zones on viu. Cada femella pon de 6 a 8 ous, que pesen 1,5 kg i són molt durs i resistents. Els pollets tenen una coloració marronosa, i les seves plomes semblen més aviat pèls, per la seva forma allargada i prima.
Aquests darrers anys s’ha començat a introduir la carn d’estruç al mercat, pel que n’hi ha diverses granges a les nostres comarques, i és relatiament fàcil veure’n exemplars vius.
Al Museu Darder tenim diversos exemplars d’aquesta espècie, incloent-hi 9 ous. Tot plegat forma part de la Col·lecció Darder (1916), i probablement es tracta d’exemplars procedents del Parc Zoològic de Barcelona. Els exemplars dissecats són una parella i dos pollets, un dels quals podeu veure en la fotografia. Tot i que tenen un gran èxit entre el públic, sobretot per la mida dels adults i el fet que els pollets tinguin un aspecte graciòs, la femella no ha suportat molt bé el pas dels anys i caldria potser substituir-la per un exemplar nou, relativament fàcil d’aconseguir però força car de dissecar.


Georgina Gratacós i Teixidor
Conservadora del MDHN


Fitxers relacionats