A part de l’Estany principal, al seu entorn hi ha un conjunt de fonts, sorgències, i estanyols que també actuen com a eixidor d’aigua subterrània. Sovint aquests estanyols passen desapercebuts, però són un element complementari a l’Estany que n’augmenten l’interès i el valor ecològic. Els estanyols de fet són dolines o enfonsaments igual que els que hi ha a l’interior de l’Estany. Aquestes dolines, si es formen dins l’Estany, s’anomenen cubetes, i si en queden separades de l’Estany s’anomenen estanyols, tots ells caracteritzats per les formes arrodonides i profunditats importants. Cadascun té característiques singulars, l’estanyol Nou és l’últim que es va formar el 1978, l’estanyol del Vilar és el més gran i d’un color verd fosc per la seva eutrofització, l’estanyol de la Cendra pot tenir color gris per la resuspenció de les margues blaves del seu fons, etc.

 Estanyol Nou de Can Cisó.

A l'entorn de l'Estany de Banyoles, tant al municipi de Banyoles com el de Porqueres, poden localitzar-se nombrosos d’aquests estanyols. De nord a sud, i en un sentit contrari a les agulles del rellotge respecte a l'Estany, es troben, en primera instància l'estanyol de les Roques o de Lió, l’estanyol de can Ordis o de les Guixeres, el conjunt d’estanyols de la riera Castellana (amb els estanyols d'en Cisó, el Nou, en el marge esquerra, i un petit brollador-estanyol de la riera Castellana, en el marge dret), i l’estanyol del pin-pon situat dins el càmping “el Llac”. Més cap al sud, se situa l'estanyol del Vilar, annex a l'estany principal, i a uns 400 m en direcció al pla de la Perpinyana, a la zona dels aiguamolls de la Puda, es troben els estanyols de la Cendra i petit de la Cendra, gran d'en Montalt i petit d'en Montalt. Altres zones on sorgeix aigua no arriben a constituir veritables estanyols i es presenten com a àrees embassades ocasionalment –aiguamolls-.

 Estanyol de les Roques o de Lió.

 A part de l’entorn de l’Estany hi ha una altra zona de surgències entre Porqueres i el municipi de Camós. A la zona de Camós s’hi troba l’estanyol o Ullal de Geldeus, i la bassa de Ca Oliveres, i més a prop de l’Estany hi hauria l’Estanyell o estanyol de Dalt. Algunes surgències de la zona de caràcter continu han estat transformades en fonts per a facilitar la seva explotació. És el cas de la font dels Tanyers, de la font del Vilar, de la del Rector, i de la Puda, entre d'altres.

L'Estanyell de Porqueres/Camós.