El Terraprim d'Empordà

El terraprim definiria un espai de transició a través del qual el Pla de l'Estany s'obre a l'Empordà pel sector nord-occidental de la comarca, caracteritzat per un paisatge uniforme de petits turons i valls fluvials. És pot considerar una unitat de relleu i de paisatge, on preval el sòl sec i de poc gruix- el terraprim-, i que s'estén entre la vall mitjana del Fluvià al nord, el Ter al sud, la cubeta lacustre de l'Estany de Banyoles a l'oest i la plana d'Empordà a l'est. Aquest paisatge en mosaic està caracteritzat per la presència de comunitats forestals, principalment alzinars, dins un territori de marcat caràcter agrícola, fonamentalment de secà. La diversitat d'espais i la variabilitat dels hàbitats és fruit també de la presència d'una àmplia xarxa hidrogràfica que inclou els afluents i els seus tributaris, tant de la conca del Fluvià a la part nord, el Ramirol i la Casinyola, com els de la conca del Ter, la riera de La Farga i la Cinyana. La riera de la Fontsanta i els seus tributaris se situen en una zona molt boscosa, sovint de difícil accés, cosa que ha afavorit el seu actual bon estat. Les rieres de la Farga i de la Cinyana, malgrat que més antropitzades, presenten discontínuament espais d’interès ecològic i paisatgístic encara ara en bon estat de conservació.


Imatge del terraprim d'Empordà (Vilademuls).

Un altre valor destacat és la presència de basses d'aigua properes a les cases de pagès, les quals es feien servir per abeurar el bestiar o per regar, molt abundants en el terraprim. Aquest territori de relleus suaus i ondulats gaudeix d'una ocupació humana dispersa en petits pobles i masos aïllats amb valor historic i una xarxa viària poc densa, llevat de la barrera infranquejable que suposa la carretera Nacional-II,  l'autopista A-7 i el TGV al límit est de la comarca del Pla de l’Estany.

La vegetació del terraprim estaria formada per l'alzinar litoral. Tanmateix, els boscos dominats per alzines són molt rars i es presenten de forma general amb l'aspecte de formacions on el pi blanc constitueix un estrat arbori força elevat sota del qual trobem l'alzinar en procés de reconstitució. Cal indicar la presència d'alzinars on és freqüent el roure martinenc, que sovint  se situen en els fons de vall ocupats majoritàriament pels conreus. Es conserva també un petit retall de sureda a Vilafreser, molt degradada. Destacar una important població de grèvol al rec de la Casinyola dins del municipi de Bàscara, que fa recomanable el manteniment de la qualitat d'aquesta petita conca dins del municipi de Vilademuls.

En aquest espai hi podem trobar tres arbres monumentals de Catalunya, l'Aulina reclamadora de l'Omeda i l'Aulina reclamadora de Puigsaguàrdia a Fontcoberta, i l'Alzina grossa de la Casanova a Vilafreser, Vilademuls. Aquests arbres són alzines reclamadores ja que s'utilitzaven per a la caça amb vesc. A més, hi ha un ampli recull d'arbres considerats monumentals a nivell local dels quals dos estan acceptats com a d'interès comarcal i local, el Pi Gros d'en Famada i el Llorer del cementiri a Fontcoberta.


La diversitat d'hàbitats dels paisatges en mosaic afavoreix la convivència d'espècies forestals, amb espècies de camps oberts i de zones humides al costat de les rieres. Destacar que s’han observat nombrosos punts de reclutament del gripau comú i es localitzen rèptils molt escassos en els territoris veïns com seria el cas de la sargantaner i el llangardaix ocel·lat, que té les poblacions més grans de la comarca en aquesta zona. Cal destacar la presència de rapinyaires com l'àguila marcenca, el gamarús o el falcó peregrí, i d'espècies com el blauet  o l'abellerol  seguint els cursos fluvials i  mamífers com el teixó, la geneta o el gorjablanc hi són especialment abundants.


Imatge de Vilamarí al cor del Terraprim (Vilademuls)