Patrimoni Natural

El Museu Darder com a centre dedicat a la difusió dels valors naturals del nostre planeta i de la promoció de la conscienciació medi ambiental també és un altaveu de la lluita contra el canvi climàtic.

Els gasos amb efecte d'hivernacle són components gasosos de l'atmosfera que embolcalla el nostre planeta, tant naturals com d'origen antropogènic, que absorbeixen i reemeten radiació infraroja. D'aquesta manera, aquests gasos impedeixen que part d'aquesta radiació escapi de la terra i contribueixen que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15º C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d'hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera. Aquest fenomen s'anomena efecte d'hivernacle perquè l'absorció i posterior emissió de radiació infraroja també la fan el vidre i certs plàstics amb els quals es fabriquen els hivernacles.

El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que s'hi han abocat, a més, gasos amb efecte d'hivernacle no presents de forma natural a l'atmosfera. A mesura que incrementa la concentració d'aquests gasos, la radiació infraroja és absorbida a l'atmosfera i reemesa en totes direccions, la qual cosa contribueix que la temperatura mitjana de la Terra augmenti. Aquest procés pot acabar generant un canvi climàtic, un canvi que s'admet que posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.

 

Els gasos atmosfèrics que contribueixen a l'efecte d'hivernacle són:

·    el diòxid de carboni (CO2),
·    el metà (CH4),
·    l'òxid nitrós (N2O),
·    el vapor d'aigua,
·    l'ozó,
·    els halocarbons: els hidrofluorocarburs (HCFC), els perfluorocarburs (PFC) i

Les conseqüències del canvi climàtic pronosticades pels científics del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic són les següents:

·    augment de la temperatura mitjana d'1,4 a 5,8 graus centígrads durant aquest segle,

·    desertificació de certes zones del planeta,

·    pluges de caràcter torrencial en d'altres zones,

·    pujada del nivell del mar d'entre 9 i 88 cm per a l'any 2100, que inundaria zones avui densament poblades,

·    difusió de certes malalties de tipus tropical en zones avui de clima temperat.

·    extinció d'espècies per la pèrdua del seu hàbitat natural