El Museu Arqueològic Comarcal del Banyoles (MACB) rep anualment en forma de dipòsit materials que procedeixen de les diferents excavacions arqueològiques que es duen a terme a la comarca. Algunes d’aquestes intervencions responen a un projecte d’investigació, com poden ser les excavacions que es realitzen a les coves de Serinyà, al jaciment neolític de la Draga o a la vil·la romana de Vilauba. Altres procedeixen d’excavacions preventives o d’urgència que són les que van lligades, normalment, a un projecte constructiu.
Durant els anys 2012 i 2013, es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva als Camps de Mas Vidal de Vilademuls, ja que s’hi localitzà un jaciment a la zona on es construïa l’enllaç entre l’autopista AP-7 i la carretera N-II. El moment més antic que es documenta correspon a l’època tardoibèrica o republicana (S. II aC), quan la zona es dedicà a emmagatzemar cereals, blat i ordi, a través de diferents sitges (se n’han localitzat una cinquantena). Les sitges són retalls al subsòl i servien per a emmagatzemar cereals o llegums destinats al consum, a la reserva per a la sembra o pel comerç. Aquesta és una tècnica utilitzada en diferents èpoques. Es calcula que la vida útil d’una sitja és d’uns 50 anys. Quan s’acabava el seu ús, es reomplia de terres o de deixalles. És per aquest motiu que quan les excavem, hi solem trobar fragments de ceràmica, restes de fauna, restes constructives, carbons, etc.
Entre els més de cinc mil elements procedents dels Camps de Mas Vidal, comptabilitzant tots els fragments ceràmics, de metall, fauna, etc. s’hi troben algunes fusaioles. La fusaiola, o tortera, és una peça de terrissa que s’utilitzava per a filar. Es tracta d’una peça simètrica amb un orifici central. Aquesta es col·locava a l’extrem inferior del fus fent de contrapès i ajudant a filar les fibres tèxtils de la filosa per torsió, en un moviment similar al d’una baldufa. Aquest fil seria utilitzat posteriorment per a teixir, com a fil de trama o d’ordit.
La fusaiola que aquesta vegada ens ocupa, té el número de museu MACB 966/1, és de ceràmica i fa 35 mm de diàmetre i 21 mm d’alçada. En algunes ocasions les fusaioles es presenten decorades però en aquest cas és llisa. Es va trobar en el farciment que reblia una sitja acompanyada d’abundants fragments ceràmics que corresponen a àmfores ibèriques i de procedència grecoitàlica, i a ceràmiques procedents de la costa catalana i de la Campània (Itàlia). La sitja, de planta circular, presentava les parets còncaves i el fons pla. La presència d’una fusaiola entre el material recuperat, ens aporta informació sobre la cultura de la gent que feia ús d’aquelles sitges. Ens indica que els seus habitants, entre d’altres activitats que duien a terme, teixien i, per tant, tenien coneixements sobre la manufactura tèxtil.