Fins fa pocs dies es trobava a la sala d’història del museu un doli sencer procedent de la vil•la romana de Can Geli, Santa Llogaia del Terri. Aquest doli va ingressar al museu gràcies a Josep M. Corominas, Comissari Local d’Excavacions, al 1950. Es va portar al museu una vegada extret d’un camp on també hi havia fragments de tègules romanes i àmfores.
El doli, conegut també amb la seva denominació llatina dolium (plural dolia), és un gran recipient de terrissa de fons pla, normalment sense nanses i parets gruixudes. Té una forma oval, amb boca ampla, i era molt més gran que les àmfores. Servia per a desar-hi diferents productes, sobretot llegums, fruits secs, granes, peix salat, pell de raïm, etc., però també per a emmagatzemar-hi líquids com l’oli d’oliva. Els dolis més grans podien emmagatzemar fins a 1.300 litres i podien assolir una alçada de fins a 180 cm.
L’ús dels dolia va ser freqüent a tot l’imperi romà i a part de les evidències arqueològiques sabem quina era la cultura a l’entorn d’aquests atuells gràcies a les fonts llatines que tracten els assumptes rurals de l’època com De agri cultura (Sobre el Conreu dels Camps) de Cató el Vell o Res rustica (Sobre les coses del camp) de Marc Terenci Varró, entre d’altres.
Els dolia es troben sovint mig enterrats i arrenglerats en patis o magatzems, però també es poden trobar dempeus sota un cobert. Aquests eren fabricats per terrissaires viatgers o en tallers especialitzats. Per la seva grandària no se solien transportar tot i que s’han documentat vaixells amb càrregues de dolia.
El doli de Can Geli té una cronologia del segle I dC. Aquest es va trobar sencer i té una alçada de 140 cm i un diàmetre de boca de 50 cm. Abans del seu trasllat als magatzems del museu degut a les obres de remodelació, s’ha fet una consolidació del recipient per tal de garantir-ne el seu moviment.