El proper 12 de gener de 2020 farà 40 anys d’un dels episodis més fatídics de la història recent de Banyoles: el robatori de l’arqueta de Sant Martirià per part del lladre i traficant d’art René Alphonse van den Berghe, més conegut amb el sobrenom d’Erik el Belga. L’elecció del reliquiari no fou casual. Es tractava d’una peça d’orfebreria única dins l’art gòtic català, fabricada a mitjan segle XV per la família d’argenters gironins Artau i taxada, poc abans de la seva sostracció, en 150 milions de les antigues pessetes (aproximadament 1 milió d’euros).
Des d’aleshores i fins avui les diverses institucions afectades, entre les quals hi ha el Bisbat de Girona, l’Ajuntament de Banyoles o el mateix Estat Espanyol, han batallat incansablement, de la mà de la Interpol, per poder recuperar les diverses peces espoliades. El 1983 es van localitzar el pinacle o agulla central del reliquiari i les dues figures de Sant Martirà que presideixen els laterals de l’arca. Uns anys després, el 1997, dues altres figures sortien a la venda a la prestigiosa casa de subhastes Shoteby’s. S’iniciava així una nova pista que permeté, després d’incansables negociacions que s’allargaren diversos anys i d’una elevada suma, recuperar fins a 19 peces més, inclosos els dos magnífics relleus dedicats a la Mare de Déu dels Àngels i al martiri de Sant Martirià.
Després d’un delicat procés de restauració a Madrid, l’any 2010 l’arqueta tornava a casa, al monestir de Sant Esteve de Banyoles, on se li adequà expressament una sala on poder ser exhibida. La ferida, tanmateix, no estava del tot tancada. Seguien mancant 7 de les 24 figures de sants. Sorprenentment el passat 2018 dues d’elles, Santa Anna i Sant Cristòfol, foren localitzades i adquirides en antiquaris de Brussel·les i Londres.
Com la resta de peces del conjunt, les dues figures estan fetes amb plata repujada –tècnica que consisteix en donar forma al metall colpejant el revers de la superfície–, amb algunes parts, especialment de la vestimenta, banyades en or. El rostre i les mans presenten un acabat policrom d’excel·lent qualitat que confereix realisme a les imatges. Santa Anna és representada amb un mantell daurat que li cobreix el cap i gran part de la túnica. A la mà esquerra sosté a la Mare de Déu i l’infant Jesús, personatges dels quals n’era mare i àvia respectivament. Sant Cristòfol, per la seva banda, llueix una imponent barba daurada i es representa, com és habitual, travessant un riu amb un bastó a la mà dreta i carregant al nen Jesús a l’espatlla esquerra.
La recerca de les cinc darreres peces que manquen del conjunt segueix el seu curs i no es pot descartar que en els propers anys puguin produir-se novetats significatives.
L’arqueta es conserva en una sala del monestir de Sant Esteve. Des del Museu Arqueològic de Banyoles s’ofereixen visites programades al llarg de l’any sota el títol “Banyoles Medieval, del carrer al campanar”.