L’any 2011 durant la campanya d’excavacions a la terrisseria d’Ermedàs es va descobrir una fíbula de bronze que ha pogut ser restaurada pels estudiants de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBCC). Aquesta té el número de museu MACB 947-2.
El jaciment es coneix des dels anys 60. L’any 1982 s’hi van realitzar prospeccions però l’excavació sistemàtica es va iniciar l’any 1999 i continua a l’actualitat. El jaciment d’Ermedàs, se situa a la part baixa del veïnat que duu el mateix nom, dins el terme municipal de Cornellà del Terri. Es tracta d’un extens centre artesanal d’època romana, una bòbila dedicada a la fabricació d’objectes de terrissa destinats a diverses funcions d’ús quotidià. La producció estava centrada en material constructiu, àmfores per envasar oli o vi, ceràmica comuna i ceràmica sigil·lada hispànica.
El conjunt de bronzes trobats a la terrisseria no són abundants però abasten un repertori força ampli pel que fa als seus usos i funcions. Alguns d’ells són de gran qualitat i s’han conservat de forma acceptable ja que la composició geològica del terreny i les característiques pròpies del metall han permès que aquests no tinguin una degradació molt acusada. No hem d’oblidar que es tracta d’un centre productor i no d’un espai domèstic on els objectes de bronze solen ser més abundants com és el cas de la vil·la romana de Vilauba.
Les fíbules són instruments que permetien unir teixits mitjançant una agulla. Eren de metall per així, assegurar-ne la seva resistència i durabilitat. Les d’època romana són variades en la seva forma i en la tècnica de fabricació, i se’ls hi atribueix una quotidianitat en el seu ús ja que formaven part de l’abillament diari.
Aquesta la identifiquem com el tipus de fíbula d’Arc amb botons tipus “Iturissa” ja que prenen el nom de la necròpolis de Navarra on se’n trobaren de forma abundant. Es caracteritzen per ser de xarnera amb els flancs del cap i el peu decorats amb botons. La fíbula fa 45 mm de llargada i presenta un pont molt accentuat. L’agulla es conserva sencera i fa 31 mm de llargada. A la seva banda interior, s’hi troba una petita protuberància que servia de topall en el gir articulat amb la xarnera. El material dels botons és diferent que la composició de la fíbula, i el seu modelat és molt similar per tal d’assegurar-ne el pes en els dos costats. A banda del material bàsic de la fíbula que és de bronze, l’eix del gir de l’agulla solia ser de ferro ja que aquest material, en aportar condicions suficients, era més econòmic, fàcil d’obtenir a l’època i invisible per trobar-se inserit al mecanisme. Es considera que aquest tipus de fíbules permetien subjectar robes gruixudes i denses, ja que al mateix temps, aquestes robes havien de poder suportar el pes de la fíbula.