Es va dur a terme entre els dies 18 de juliol  i 22  d’agost de 2003 a la zona  terrestre  i del 4 al 29 d’agost a la subaquàtica. Ha estat una campanya especialment dura, amb temperatures de 35-40°   durant més de tres setmanes. El projecte científic ha estat coordinat pel Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) i pel  Centre d’Arqueologia Subaquàtica-Museu d’Arqueologia de Catalunya (CASC-MAC)  i dirigit  pels arqueòlegs Àngel Bosch, Júlia  Chinchilla,  Antoni Palomo,  Xavier Nieto i Josep Tarrús. El finançament l’han assegurat l’Ajuntament de Banyoles, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i del Departament de Cultura .

S’ha comptat amb 15  estudiants a la zona terrestre   i amb 8 submarinistes  a la zona subaquàtica. Els primers  procedien  de l’IES  Pla  de l’Estany (Banyoles),  de  l’Escola de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Generalitat, i de les universitats  de Barcelona, Autònoma de Barcelona,  Rovira i Virgili  de  Tarragona,  Valladolid i de l’Autònoma de Madrid. Els  segons procedien  de Girona, Barcelona, València i Santiago.

 A la zona terrestre  l’objectiu  era  acabar l’àrea  100 m2 que s’excava des de 1997, a tocar el carril per  a bicicletes.  En aquesta zona s’hi han localitzat  dues cases neolítiques,  segons l’estudi dendrocronològic.  La presència  del nivell freàtic  per sobre  de la capa arqueològica ens assegura una magnífica conservació dels elements de construcció de fusta i també dels objectes fabricats en materials  peribles.

S’hi ha treballat  amb l’ajuda  d’una bomba elèctrica de drenatge, cedida per l’empresa Espa de Banyoles, que aquest any hem pogut utilitzar  en disposar ja de corrent elèctric   al parc neolític  de la Draga. Una vegada extreta l’aigua  s’ha treballat sobre taulons, per no fer malbé els objectes, dins d’una àrea 35 m2, quadriculada en metres quadrats, per tal de facilitar  la situació en tres dimensions de cada objecte recuperat.

D’entre  els materials  procedents de les cabanes cal destacar algunes  planxes,  potser del paviment,  i  129 pals  o estaques clavades,  al costat branquillons  i  lianes. La casa principal,  que seguim  des de 1998,  és rectangular i fa uns 10 m de llarg  per 4 m d’amplada. Podria tractar-se  d’una  casa-santuari, perquè s’hi han recuperat nombrosos bucranis  de bou al costat dels ganxos de fusta per  penjar-los.

 Com cada any les troballes de restes alimentàries, tant vegetals (fruits, cereals i lleguminoses )  com animals  (fauna  domèstica i salvatge) han estat molt nombroses, cosa que és un dels trets característics  d’aquest jaciment. Quant a les manufactures, a més de les normals  en un jaciment  del neolític  antic d’uns  7.200  anys abans d’ara, (ceràmica a mà, eines d’os o de pedra tallada i polida,  peces d’ornament i  elements per a la mòlta),  cal destacar les troballes  de mànecs i estris de fusta: vasos de fusta, aixes, falçs, puntes i tiges de sageta, pals cavadors, agulles i ganxos en forma de jou.

A la zona subaquàtica aquest estiu s’ha començat a excavar la platja  neolítica  situada al sud de la pesquera número 15. El sistema d’excavació és similar al de la zona terrestre  i ha afectat 32 m2, que semblen força rics.  Als pocs quadres completats s’han recuperat  tres eines de fusta (pal cavador, culleró  i penjador perforat),  a més de ceràmica, sílex  tallat i  un punxó d’os, al costat de restes de fauna i vegetals.