El Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles conserva nombroses atzagaies d'os paleolítiques, procedents de les coves de l'Arbreda, Reclau Viver i Bora Gran d'En Carreras, totes a Serinyà.
Aquests útils servien com a puntes per als dards amb tiges de fusta, a les quals s'unien amb lligaments animals i resines. Els dards eren més llargs i pesants que les fletxes d'èpoques posteriors i es llançaven amb un propulsor contra els animals que es volien caçar, com ara els bous salvatges, els cavalls o els cérvols. Els propulsors estaven fets sobre banya de cérvol o de ren i servien per a allargar el braç llançador i, per tant, la potència i velocitat del tir.
Es coneixen atzagaies en totes les fases culturals del paleolític superior (40.000-11.000 aC), encara que la seva morfologia i decoració va canviant lleugerament. A l'Aurinyacià (40.000-27.000 aC) predominen les atzagaies de base fesa i les biapuntades; al Gravetià (27.000-20.000 aC) i al Solutrià (20.000-16.000 aC) es fan corrents les atzagaies amb bases de bisell simple i comencen a estar decorades; mentre que al Magdalenià (16.000-11.000 aC) veurem l'eclosió final d'aquesta punta de cacera.
En aquest darrer període apareixen ja les atzagaies amb bases de doble bisell, sovint decorades amb trames geomètriques. També es multipliquen les decoracions incises o excises (ziga-zagues, línies ondulades, punts) al llarg del seu cos, tal com correspon al Magdalenià, una cultura especialment rica en manifestacions artístiques, ja sigui en forma de pintures a les parets de les coves o sobre objectes d'ús quotidià.