Amb aquest nom es coneix una punta llanceolada de sageta o de llança de sílex, de color vermellós i d’una grandària descomunal (12 cm de llarg per 6 cm d’ample per 1,5 cm de gruix) en relació a les peces d’aquesta classe conegudes a la cultura Solutriana (entre 18.000-15.000 a.C.), la fase més curta fase del Paleolític Superior d’Europa Occidental.
Aquesta peça magnífica, que sovint s’utilitza com a emblema del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB), pertany a la cultura Solutriana, dintre de la qual es podria definir com a fulla de llorer amb peduncle desviat incipient.Va ser trobada l'any 1975, durant la primera campanya d'excavacions al sector Beta de la cova de l'Arbreda, dirigida per Narcís Soler i Masferrer. La seva troballa va ser, sens dubte, el millor auguri per a les campanyes que s'hi van succeir fins el 1987, durant les quals es van excavar tots els nivells culturals (Solutrià, Gravetià i Aurinyacià) del Paleolític Superior d'aquesta cova, una de les referències clau per als estudis d'aquesta època a Catalunya.
La cultura Solutriana es caracteritza, de fet, per una tècnica insuperable en la talla del sílex, cosa que es fa especialment evident en les seves puntes de sageta, tallades per les dues cares amb retocs plans, proveïdes de peduncles per a fixar-les a les tiges de fusta i sovint d’una gran bellesa. Una bona mostra d’aquestes puntes la trobem a la vitrina de la cultura Solutriana de la sala de Paleolític del MACB, on es poden observar altres peces excepcionals, com, per exemple, les anomenades "puntes del Serinyadell", també amb peduncles desviats.
La seva excepcionalitat ens ha animat darrerament a fer-ne una reprodució a escala natural,molt fidedigne, que és a disposició del visitant al MACB.