A les sales de Paleolític del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, a més de les eines de sílex, d’os i banya que feien servir els nostres avantpassats que vivien a les coves de Serinyà (pre-neandertals, neandertals i homes moderns), s’hi exposen nombroses restes dels animals que hi convivien.
La major part d’aquestes restes corresponen als herbívors que ells caçaven i que transportaven a les coves per al seu consum, com ara cérvols, cavalls,bisons, bous i cabres salvatges, i també elefants i rinoceronts. Altres, en canvi, pertanyen als carnívors que es refugiaven a les coves quan no estaven ocupades (temporada d’hivern) pels humans. Aquests darrers són molt nombrosos a la cova de Mollet I durant la darrere etapa del Paleolític Inferior (200.000-80.000 a.C.), però també els trobem a la cova de l’Arbreda durant el Paleolític Mitjà (80.000-35.0000 a.C.) i a les altres coves de Serinyà (Reclau Viver, Arbreda, d’En Pau i Bora Gran d’En Carreras) durant el Paleolític Superior (35.000-8.000 a.C.). Entre altres, hi destaquen les grans hienes, els linxs, els llops, les guilles, els lleons i els óssos de les cavernes.
La forta presència d’aquests darrers, els grans óssos de les cavernes (Ursus spelaeus), als nivells inferiors de la cova de l’Arbreda, mereix una atenció especial.Tot sembla indicar que aquesta cova fou un refugi durant generacions per aquests animals, que hi anaven a hivernar. L’arribada dels homes de neandertals devia provocar la sobtada mort de molts d’ells, cosa que explicaria l’abundància de les seves restes. A la vitrina dedicada a les faunes del Paleolític Mitjà s’hi poden observar un crani i altres restes d’aquests grans óssos de les cavernes, que van conviure amb els homes de neandertal de la comarca.