La cova d'En Pau (Serinyà) va ser objecte d'excavacions arqueològiques, per part d'un equip del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB), entre els anys 1980 i 1984. Aquests treballs es realitzaren per a conèixer millor els nivells arqueològics postglacials d'aquesta cavitat, de la qual es coneixien els materials de diversos sondeigs fets pel Dr.Josep Ma Corominas, que evidenciaven ocupacions humanes entre el paleolític superior (20.000 a.C.) i l'edat del bronze final (1.000 a.C.).
Aquests 5 anys de campanyes varen servir per a assegurar la seva ocupació esporàdica, com a lloc de vivenda temporal o aixopluc, per grups humans des del neolític antic al neolític final (VI-III mil.lennis a.C), mentre que a partir del calcolític i durant l'edat del bronze (III i II mil.lennis a.C.) la cova, ja molt ensorrada, va servir només com a lloc d'enterrament.
Una de les seves zones més interessants és la de Pau III, un petit espai obert a la part alta de la cova, on es varen descobrir, l'any 1980, dos nínxols d'enterrament de l'edat el bronze final (entre el II i el I mil.lenni a.C).Darrera d'un tosc mur de pedra seca s'hi trobaren aquests dos espais, separats per un gran bloc clavat de travertí, amb diferents urnes cineràries al costat de restes òssies cremades, tant humanes com animals.
Dues d'aquestes urnes s'han pogut restaurar i s'exposen a la sala del neolític-bronze del MACB, dins la vitrina sobre els enterraments del bronze final. La primera és una urna alta de cos globular amb vora exvasada i base plana, decorada amb tres acanalats amples sota el coll.La segona és una urna molt més ample, també de cos globular amb la vora exvasada i la base arrodonida, decorada amb profundes impressions rectangulars sobre la carena.
Es tracta de peces pròpies de la primera fase dels Camps d'Urnes de Catalunya, durant l'edat del bronze final, comparables amb les de l'hàbitat de la Fonollera (Torroella de Montgrí), d'una cronologia similar.