Des dels primers estudis sobre la prehistòria europea els Vasos Campaniformes han estat un dels objectes més ben coneguts. La profusa decoració, incisa o impresa, d’aquests vasos ceràmics i la constant repetició de les seves formes principals (vas acampanat, cassola i bol) per tot Europa durant el Calcolític (2.700-2.200 a.C.) causaven admiració i sorpresa. Amb el temps es varen convertir en una peça preuada per als museus i en un element cultural de difícil explicació per als arqueòlegs.

Encara avui dia, la discussió sobre si els seus portadors pertanyien a una cultura concreta, amb multitud de varietats regionals europees, o bé si es tracta simplement d’un tipus de vas - possiblement  per a begudes alcohòliques (cervesa) - que marcaria més un alt posició social que un grup cultural o cronològic diferenciat, segueix viva, malgrat els avanços significatius que han proporcionat les modernes excavacions de poblats Campaniformes al sud de França i altres indrets.

 Al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) destaquen dos vasos Campaniformes, restaurats, que són a la vitrina sobre Calcolític de la sala de neolític-bronze. El primer és del tipus més antic- d’estil Internacional Cordat- i està decorat amb línies impreses amb una corda. Procedeix dels aixovars d’enterrament calcolítics de la cova d’En Pau (Serinyà) i va ser recuperat durant les campanyes de 1980-1984, dutes a terme pel MACB.
El segon és d’estil Pirinenc, propi de l’etapa final del calcolític, i està decorat amb franges de punts impresos que alternen amb línies i motius escaleïformes incisos.Procedeix dels aixovars d’enterrament calcolítics de la cova del Reclau Viver (Serinyà) i va ser recuperat durant les excavacions de J.Ma. Corominas de 1944-1948.
Aquests vasos restaurats i altres fragments de ceràmiques Campaniformes trobats en altres coves d’enterrament de Serinyà i també  en un possible hàbitat a la vora de l’Estany, davant de Sta. Maria de Porqueres, ens confirmen la presència d’aquest grup cultural durant el III mil.lenni a.C. al Pla de l’Estany.