Les darreres campanyes a la vil·la romano-visigoda de Vilauba (Camós, Pla de l’Estany) entre els anys 2007-2012, dutes a terme pels arqueòlegs Rafel Dehesa i Andrea Ferrer sota la direcció científica de Pere Castanyer i Joaquim Tremoleda, han permès la identificació dels habitatges de la darrera fase (s.VI-VII) d’aquest complex d’edificacions que s’excaven des de l’any 1978, per iniciativa del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.
Després de la inauguració de Vilauba com a jaciment visitable (12/2/2006) s’hi varen programar noves excavacions, ara amb arqueòlegs professionals coordinats per l’empresa Arqueolític, que s’han realitzat en dos triennis i amb resultats molt interessants. Durant aquests 6 anys s’ha excavat l’extrem sud del Camp Alt, on han aparegut aquestes construccions més recents; i també l’extrem est del Camp Baix, on s’ha descobert una petita necròpolis tardoantiga (s.IV-V) de tombes amb tègula.
Recordem que a Vilauba s’hi havien distingit una fase tardoibèrica (s.II-I aC), identificada només pels materials trobats en fonamentacions de la primera vil·la romana; una fase alt imperial (s.I-III dC), potser la més ben coneguda, on els amos i els masovers o esclaus vivien d’una explotació generalista de la vall de Pujarnol (oli, cereals, bestiar); i una fase tardoromana i visigoda (s.IV-VI dC), quan es converteix en una factoria d’oli amb tres premses. Aquest oli es devia exportar a la comarca i fora d’ella, fent servir les vies romanes o els ports comercials de la costa, com Empúries.
La darrera fase de l’extrem sud de Vilauba, que ara estem destacant, arriba fins a finals del segle VII, poc abans del col·lapse produït per la invasió sarraïna del 712 dC, que arriba a catalunya vers el 725 dC. Consta de tres cases individuals amb llars de foc, connectades entre si a través de patis exteriors i un pou d’aigua. L’aspecte d’aquesta agrupació és ja la d’un petit poble medieval o vicus el primer documentat a Catalunya, cosa que li dóna una importància enorme. Estaríem parlant d’uns primers pagesos que viuen cadascú a casa seva i que exploten la vall de Pujarnol amb una economia de subsistència (agricultura-ramaderia), tot i que l’existència d’una premsa d’oli d’aquesta fase ens assegura que continuaven la seva producció i comercialització, ara potser per a mercats més locals.
La seva descoberta ens pot aclarir finalment com va ser la transició entre les vil·les romanes-visigodes i els primers pobles alt medievals, alguns dels quals, pel que sembla, varen continuar allà mateix on abans hi havia hagut les antigues vil·les romanes, encara que amb unes construccions, sistema social i activitat econòmica ben diferents.
Els murs i els terres de les edificacions d’aquesta quarta fase de Vilauba han estat restaurats, com s’havia fet amb les fases anteriors, de manera que ara els espais que ocupaven són perfectament visibles per al visitant. Aquest, a més, podrà comptar amb nous plafons explicatius, muntats aquest any 2012, del mateix tipus dels que s’havien instal·lat el 2006, sempre d’una gran qualitat d’imatge i amb textos comprensibles.