El poblat del neolític antic de la Draga, a la vora de l'estany de Banyoles, no deixa de proporcionar-nos sorpreses agradables. En aquesta primer mes de treballs arqueològics, en què hi col·laboren el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d'Investigacions Científiques i el Museu d'Arqueologia de Catalunya, ha aparegut un nou element singular : un arc sencer entre el fustam del nivell més antic del jaciment, a tocar la creta lacustre.  
A la Draga ja s'hi havien trobat dos fragments d'arc als anys 2002 (1,05 m, secció ovalada, longitud original de 1,50-1,60 m) i 2005 (0,35m, amb osca de fixació a l’extrem conservat, secció planoconvexa i longitud original de 1,40-1,50 m) en el mateix nivell inferior, tots dos de teix, però aquesta vegada es tracta d'un arc sencer, també de teix, que fa 108 cm de longitud i presenta una secció planoconvexa, igual que el fragment de l'any 2005.
A causa de la seva longitud segurament era un arc destinat a un adolescent, perquè els dels adults solien fer entre 1,40-1,70 m de longitud, segons Jürgen Junkmanns, especialista en arcs del neolític europeu. Els arcs de la Draga feien servir sagetes de salze o sanguinyol, armades amb puntes o atzagaies d'os, micròlits trapezoïdals de sílex o simplement amb l'extrem de l'asta de fusta ben afuat.
Els arcs de la Draga es poden situar a mitjan o finals del VIè mil·lenni aC (5400-5200 aC), en un neolític antic de tradició Cardial, segons les nombroses datacions per C-14 que s'han obtingut d'aquest nivell inferior. Tot i que a l'època mesolítica del nord d'Europa (Dinamarca, Rússia), amb grups encara caçadors i recol·lectors, s'han recuperat alguns arcs del VIIIè-VIè mil·lennis aC (7500-5500 aC), els arcs de la Draga estan entre els més antics del neolític europeu, l'època dels primers ramaders i agricultors.  
En efecte, només algun fragment d’arc aparegut en contextos de la cultura neolítica de la Ceràmica de Bandes (5500-4800 aC) del centre i nord d'Europa s'hi poden aproximar cronològicament.Tota la resta d'arcs de l'Europa neolítica, inclosos els nombroses exemplars dels jaciments del neolític mitjà i final (4500-3000 aC) de Suïssa,  són posteriors, sovint més de mil anys més tardans, cosa que converteix els tres arcs de la Draga en el conjunt més antic d'arcs neolítics d'Europa.