Amb motiu de la restauració, aquest any passat 2008, d’un suposat St. Isidre barroc (MACB-513), del segle XVIII, procedent de l’església de Sta. Maria dels Turers, ens vàrem adonar que potser es tractava d’una peça més antiga del que pensàvem.
En efecte, quan la restauradora Anna de Puig i de Traver va eliminar la capa de pintura verd fosc que l’emmascarava va aparèixer una superfície daurada més pròpia del s.XVII que del XVIII. Recordem que en la idea que es tractava d’un Sant Isidre, un sant medieval (S.XII) de la vila de Madrid que va ser introduït a Catalunya després de 1714 amb l’arribada dels primers Borbons, la peça tenia adjudicada una cronologia del s.XVIII.
Una vegada neta del tot, va quedar clar que aquesta talla amagava una peça coberta amb pa d’or, amb colors força vius per als vestits (marró fosc i blau) i amb una penya quadrangular, que tenia el sobre blau fosc. Els vestits consistien, com en la majoria de figures dels Sant Galderic, un sant català i occità del s.IX, en una casaca amb botons fins al coll, un cinturó ample amb una creu que en penja, uns pantalons fins a mitja cama per sota i unes polaines altes fins a tocar els pantalons. Porta corona i una peanya per poder traslladar-la fàcilment durant les processons. Fa 100 cm d’alt per 32,5 d’ample i 19 cm de fons.
Sembla que per tal que dugués els atributs de la seva nova personalitat com a St. Isidre se li va canviar l’agullada de la mà esquerra, una barra amb punxa de ferro per menar les vaques, que era el símbol de St. Galderic, per una rella d’arada. A la mà dreta, tant un sant com l’altre duien un manoll d’espigues. Aquest sant tenia un culte molt arrelat a Sta.Maria de Porqueres i a la Mare de Déu del Mont, igual que en altres comunitats pageses de Catalunya, el Rosselló i Occitània.
Ha estat restaurada l’any 2009 per Anna de Puig i de Traver. Se li ha fet un tractament anticorcs i tèrmits i se li ha retirat la capa de pintura verdosa que l’enlletgia. També s’ha netejat i consolidat la seva peanya quadrangular, que estava cremada per un costat. Ara la figura té un aspecte molt més proper al que devia tenir originalment, quan era un Sant Galderic, abans de la seva transformació en un Sant Isidre al segle XVIII.