D’entre les monedes que procedeixen de l’antiga col·lecció numismàtica de de Martirià Butinyà i Oller volem destacar avui aquesta moneda de 5 sous de plata de l’any 1641. Va ser ingressada al Museu Arqueològic Comarcal  de Banyoles, en qualitat de dipòsit municipal permanent,  pel seu fill, Jaume Butinyà i Granés, l’any 1970. Duu el número 541/1 en el registre  d’aquest museu.

Fa 25 mm de diàmetre, du a l’anvers un escut gran amb les 4 barres i la llegenda Principatus Cataloniae, que representen les armes de Catalunya, mentre que al revers hi ha l’escut de Banyoles. Es tracta d’una moneda d’un gran valor numismàtic i històric, que va ser encunyada a Banyoles l’any 1641 durant la primera etapa de la Guerra dels Segadors.

Recordem que aquesta revolta catalana va començar l’any 1640 i va acabar l‘any 1652 amb la presa de Barcelona, al mateix moment que ho feia Portugal, que estava unit a la corona d’Espanya des del regnat de Felip II. Anava dirigida contra  “el mal govern” del comte duc d’Olivares,  el ministre favorit de Felip IV,  que pretenia suprimir tots els furs o constitucions especials que aleshores tenien Portugal, Navarra i el regne d’Aragó (València, Balears i Catalunya), per tal d’aconseguir recursos econòmics amb més facilitat, i també uniformitzar-los cultural i lingüísticament a la manera del regne de Castella.

Durant la guerra,  molts poblacions catalanes varen encunyar moneda, de coure i plata,  per sufragar les despeses de l’exèrcit del Principat i de les tropes franceses aliades dels reis Lluís XIII i Lluís XIV, que varen acollir la Catalunya sota la seva protecció, d’acord amb la política de Pau Claris, president aleshores de la Generalitat.

Una vegada sufocada la revolta, Portugal va quedar independent de nou, l’antic regne d’Aragó va perdre els seus privilegis o constitucions i els comtats catalans del Rosselló, Conflent i part de la Cerdanya varen passar a mans de  França després de la Pau dels Pirineus, signada l’any 1659.


Imatges relacionades