A principis de juny del 2005  es va realitzar un seguiment arqueològic de les obres que es feien a la casa de Cal Moliner, també coneguda com el Molí de la Plaça, que és situada al número 38  de  la Plaça Major de Banyoles. Va anar a  càrrec  de l’arqueòloga Elisenda Moix Ezquerra, amb la col·laboració del Museu Arqueològic Comarcal  de Banyoles.  

 Aquesta casa s’ha de convertir en la futura seu de l’Oficina Municipal d’Informació i Turisme i també de l’Agència de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Banyoles, segons un  projecte redactat per l’arquitecte Miquel Duran i Llinàs.

Des d’un primer moment, una vegada aixecat el paviment modern de rajoles, s’observà una obertura quadrangular, tallada a la roca i reomperta de runa. Es va suposar que es tractava d’un antic pou medieval  i es va procedir a la seva excavació arqueològica, amb l’ajuda de dos membres de la brigada municipal. El pou estava omplert amb molta terra i runa, fragments de calç, de teules, blocs mitjans i grans de pedra, barrejats amb fragments de ceràmica i restes de fauna (ossos de bous i xais).  Quan es va arribar al seu fons, el sediments eren molt argilosos i humits i gairebé ja no hi havia restes de ceràmica ni de runa.

Una vegada excavat, el pou feia 3,90 m de profunditat  amb una boca de 1 per 1 m. Tot ell estava tallat a la rova travertínica local i presentava, a banda i banda de les parets, uns petits escalons semicirculars  excavats a la roca, que devien de permetre el seu accés. El reompliment era força homogeni en tota la seva fondària, cosa que indica que va ser obturat en un únic moment, datable de finals del segle XIX , a jutjar pels plats de dol vidriats que s’hi han recuperat.  

Tot i que els fragments ceràmics més antics, trobats dins del pou, daten del segle XV, poden suposar que fou construït per abastar aigua del nivell freàtic segurament quan es va construir el molí fariner, és a dir, entre els segles XIII-XIV. A causa del progressiu descendiment del nivell freàtic, al segle XIX el pou ja devia quedar inservile i per això es va reomplir de runa.

A més del pou, dins d’aquesta intervenció a Cal Moliner,  cal destacar la troballa d’un bol sencer de ceràmica catalana vidriada en blau i reflexos daurats marrons del segleXV. Duu motius florals i un escut coronat amb 4 barres a la part interna del vas i estrelles amb punts dins de cercles a l’externa, a més d’una maduixa a la base.  Fa 13,5 cm de diàmetre d’obertura i  5,5 cm d'altura. Estava damunt l’arcada que tancava el pati interior de la casa.