Dins del repertori espectacular d’eines i objectes de fusta del neolític antic (7.300-7.200 abans d’ara)  del poblat de la Draga (Banyoles) volem destacar avui les restes de tres pintes de boix que s’hi han recuperat durant les darreres campanyes d’excavació.

L’any 2003 la Draga, altre cop, ens va proporcionar una sorpresa. Al sector B , dins de la zona de terra a tocar el carril per a bicicletes,  varen aparèixer dues pintes de  boix de pues cilíndriques ben afuades i les dues amb una perforació a la banda dreta inferior del seu cos. La primera pinta, gairebé sencera, té 8 pues i el seu cos està format per una rectangular de 54 mm de llarg per 28 mm d’amplada màxima amb un gruix de 8 mm.La segona la segona està trencada longitudinalment i només conserva l’arrencament de tres pues, mentre que el que resta de la placa rectangular fa 22 de llarg per 45 mm d’amplada i 7 mm de gruix.

El darrer any d’excavació, fins ara, el 2005, es varen recuperar al garbell del mateix sector B diversos fragments d’una altra pinta també de boix, però aquesta vegada carbonitzada. Es tractava de 5 pues  cilíndriques corbades (48 mm la més gran per 4 mm de diàmetre) amb restes, en dues d’elles, de la prima placa  de 6 mm que formava el seu cos rectangular.

Aquests pintes foren fabricades a partir de fines planxes de fusta i suposen una bona mostra de l’habilitat i perfecció tècnica dels artesans neolítics, que feien servir un instrumental de sílex tallat. La perforació permetia que fos penjada, ja sigui a la mateixa persona o a l’interior de la casa. Encara que podien fer-se servir, evidentment, com a part d’un pentinat, últimament es tendeix a relacionar aquestes pintes amb el treball als telers primitius, on servia per estrènyer els fils de la trama horitzontal després d’una nova passada de la llançadora manual.

Aquesta classe de pintes les trobem en multitud de jaciments alpins  des del neolític mitjà al final, com al de Cortaillod (vers el 3900 aC), a la vora del llac de Neuchâtel, a la Suïssa central o  al de Chalain (vers el 3.000 aC), prop del llac del mateix nom al Jura francès. De totes maneres, cal recordar que és un d’aquests instruments que, una vegada fabricats per primer cop, ja perfectes per a la seva tasca, fan fortuna i amb molt poques variants, s’utilitzen al llarg dels segles.

En aquest sentit, podem dir que ha estat emprat per totes les cultures neolítiques  de l’edat del bronze o del ferro del sud d’Europa i que  models molt similars es continuen fabricant en època romana, medieval i moderna. En aquest sentit, es pot esmentar que al barri barceloní del Born del segle XVIII, destruït durant la guerra de Successió, hi varen aparèixer, en les recents excavacions arqueològiques, pintes per cardar el cànem, l’espart o la llana, encara semblants a les de la Draga de 7.000 anys abans.